L?última del processisme: l?auge de Sílvia Orriols també és culpa d?Espanya
Els digitals afins a Waterloo comencen a difondre la idea que l'espanyolisme és darrere de l'ascens de l'extrema
El processisme tan acostumat a les conspiracions ia veure operacions per tot arreu s'ha acabat convencent que tots els mals vénen d'Espanya. Ara relacionen l'auge de l'independentisme identitari a una operació espanyola per enfonsar el sobiranisme català. Forma part de l'ofensiva de Waterloo i el seu entorn contra la principal amenaça electoral de Carles Puigdemont, que és Sílvia Orriols.
L'origen de la teoria de la conspiració sorgeix d'una entrevista d ?El Mundo al'alcaldessa de Ripoll, i una enquesta de Crònica Global sobre la intenció de vot a Catalunya que és la primera que inclou Aliança Catalana. Motiu suficient per pensar malament. La premsa propera a Puigdemont ja ha començat a sembrar les sospites sobre una suposada trama espanyola amb Sílvia Orriols com a ximple útil.
La teoria sembla com a mínim curiosa, tenint en compte que van ser els mateixos mitjans catalans els que van imposar un cordó sanitari mediàtic a Aliança Catalana. La premsa espanyola no fa res més que interessar-se per un fenomen, l'auge de l'independentisme antiimmigració, que va començar fa mesos. Però l'estratègia del processisme és clara i consisteix a neutralitzar l'amenaça de Sílvia Orriols presentant-la com a instrument de l'espanyolisme.
La teoria de la conspiració
El processisme il·lustrat difon la teoria que l'Estat espanyol utilitza l'auge d'Aliança Catalana per desprestigiar el sobiranisme català. Fins i tot comparen l'auge de Sílvia Orriols amb Albert Rivera i Ciutadans fa anys. Si allò va ser una operació d'Estat per posar fi a Podem, ara es repeteix la mateixa operació per acabar amb el processisme.
L'espanyolisme aprofitaria ara per magnificar un moviment condemnat a la marginalitat però que està tenint ressò gràcies al soroll a les xarxes socials. “Riu-te de la trama russa”, es pot llegir en un d'aquests digitals processistes, “l'extrema dreta independentista és l'instrument perfecte per enfonsar el sobiranisme al pou més fosc del desprestigi internacional. L'estat espanyol ho sap, i ha trobat a Aliança Catalana una esquerda viable per posar fil a l'agulla”.
Aquest independentisme de tall puigdemontista aprofita per carregar les tintes contra “l'esquerra espanyolista”. Adverteixen del perill de caure al parany d'aquesta esquerra que redueix la pluralitat independentista a un identitarisme excloent. I assenyalen el perill de divisió del moviment (o el que en queda) i la seva incapacitat per fer front a la temptació identitària que creix en el seu si.
L'agonia del processisme
És curiós que el processisme utilitzi ara aquests arguments quan l'independentisme català ha jugat sempre a ficar al mateix sac el PP i el PSOE amb Vox. Per a ells tot el que és espanyol és feixisme, però en canvi no tot l'independentisme és d'extrema dreta. De fet, sempre insisteixen a assenyalar l'extrema dreta com una anomalia que cal extirpar dins de l'independentisme.
La realitat és que l'independentisme identitari ha crescut a la calor de l'esgotament del model migratori afavorit per ERC i Junts, i de la frustració de les esperances creades pel mateix Procés. A l'arrel del seu èxit resideixen les causes del declivi del processisme. Tampoc sembla que a hores d'ara necessita Aliança Catalana per desprestigiar un moviment que fa temps que es va desprestigir tot sol.
Fins fa poc l'independentisme venia la idea que l'extrema dreta era un mal exclusiu d'Espanya. L'auge d'Aliança Catalana trenca amb aquest discurs, i sumat al temor que generen el seu impacte electoral és normal que en certs espais comencin a buscar fantasmes on no n'hi ha. Fins i tot que intentin fer creure que Aliança Catalana, com el deute fiscal, que els trens arribin tard o el joc dolent del Barça, és culpa d'Espanya.
Més notícies: