La temptació identitària de Junts

La irrupció d'Aliança Catalana ha trastocat completament el panorama polític català. Històricament, a Catalunya s'ha associat l'extrema dreta i les opcions identitàries al camp espanyolista. Però el sobtat auge del partit independentista i antiimmigració ha trencat definitivament el mite al voltant de la puresa ideològica del catalanisme.

El fenomen Aliança Catalana ha obert un cisma dins del processisme. ERC i la CUP s'han posat al capdavant del combat contra el partit de Sílvia Orriols, i han plantejat fins i tot un cordó sanitari a l'ajuntament de Ripoll. A l'altra banda hi ha el bloc dels que, sense pertànyer als partits identitaris, simpatitzen amb el discurs.

En aquest espai trobem des de l'independentisme frustrat fins als sectors més radicals de Junts. El partit de Carles Puigdemont ha estat molt més ambigu que ERC en la relació amb el nou independentisme identitari. Sense anar més lluny, Junts encapçala la manifestació contra la inseguretat aquest dijous a Manresa.

Polèmica a Manresa

Una baralla multitudinària entre joves marroquins i dominicans a Manresa ha provocat una batalla política a la ciutat. Aquest dijous hi ha convocada una manifestació per demanar mà dura contra la inseguretat. Partits i entitats de l'esquerra s'oposen a fer servir la baralla per estendre el discurs antiimmigració.

El Front Nacional de Catalunya, partit independentista radical i antiimmigració amb dos regidors a Manresa, secunda la mani. També ho farà Vox, que compta amb un representant al ple municipal. Però qui en realitat ha promogut la mobilització ha estat, sorprenentment, Junts per Catalunya.

Va ser Ramon Bacardit, líder de Junts i cap de l'oposició a Manresa, qui va organitzar una reunió amb entitats veïnals i comerciants per valorar la situació. D'allà va néixer la convocatòria de la manifestació “Manresa diu prou”. Després s'han adherit més entitats i partits com FNC i Vox.

Dos discursos molt semblants

Bacardit insisteix que Junts no va convocar la manifestació, però els col·lectius antifeixistes l'acusen d'haver caldejat l'ambient contra els immigrants. No són pocs els que veuen en l'actitud de Junts un ressentiment davant el govern actual d'ERC després de perdre l'alcaldia. Creuen que des de llavors hi ha una intenció clara de Bacardit d'estendre la sensació de que Manresa és una ciutat insegura.

El de Junts va alertar després dels incidents que “fa anys que s'està covant aquesta situació a Manresa”. Contra el discurs de l'esquerra, que afirma que són fets aïllats, Bacardit assegura que aquests fets “no són puntuals”. A més, va criticar “el bonisme i la demagògia” davant un problema que considera “urgent”.

El Front Nacional de Catalunya, per la seva banda, va lamentar que “la situació s'arrossega des de fa anys i això és només la gota que fa vessar el got”. Igual que Bacardit, critica els “sectors que intenten criminalitzar els manresans preocupats legítimament per la inseguretat”. Posant els dos discursos un al costat de laltre, sembla evident que Junts ha assumit el marc mental del FNC.

El dilema de Junts

El cordó sanitari a Sílvia Orriols a Ripoll va evidenciar la incòmoda situació de Junts davant aquesta qüestió. Un sector defensava el cordó sanitari proposat per ERC, PSC i la CUP perquè Aliança Catalana no governés. Però la presidenta del partit, Laura Borràs, va liderar els partidaris de facilitar l'alcaldia a Sílvia Orriols.

Com en el cas de Manresa, darrere aquella polèmica hi havia les picabaralles habituals de la política municipal. Junts acceptava sumar-se al pacte amb la condició d'ostentar l'alcaldia i la resta de partits s'hi oposaven. En el cas de Manresa, però, la cosa ha anat més lluny pel discurs clarament antiimmigració del líder de Junts.

És veritat que Puigdemont s'ha mostrat sempre en contra de la connivència contra allò que considera “l'extrema dreta”. Però queda clar que en el panorama actual, Junts està més inclinat al relat dels nous partits identitaris que ERC.