El veritable temor d'una repetició electoral: L'ascens de Sílvia Orriols

Els partits processistes segueixen fent la digestió dels resultats electorals del 12 de maig, que donen un negre panorana per a ells. ERC intenta esquivar la crisi interna amb dimissions i l'estrany intent del seu president, Oriol Junqueras, que diu que se'n va per tornar. Mentrestant, Puigdemont juga a distracció plantejant com a real una opció tan fictícia com que qui ha guanyat les eleccions en vots i en escons de manera clara el faci president.

La situació sembla molt clara, i és una dicotomia que el politòleg Oriol Bartomeus ha posat damunt la taula del Cafè d'Idees de TVE: o govern d'Illa, o noves eleccions.

Després de les eleccions i veient el percal, la premsa processista va donar pàbul a una teoria segons la qual ERC i Junts havien de bloquejar un govern del PSC per forçar noves eleccions. El problema, segons Bartomeus, és que “la repetició electoral seria un suïcidi col·lectiu per a la classe política catalana”. Les estimacions ja apunten a una espectacular pujada d'Aliança Catalana, que entraria amb grup propi al Parlament, amb 8-10 diputats.

Diu el politòleg a CTXT que el desastre va ser perquè "ni la proposta d'ERC ni la de Puigdemont van aixecar del sofà l'independentista cansat" i que "només un partit va aconseguir mobilitzar un segment significatiu del vot". Aquest partit va ser Aliança Catalana.

Si Junts i ERC trobessin la manera de renovar la il·lusió del votant indepe amb un projecte unitari que trenqués les aliances amb Madrid i tornés a la via unilateral, la cosa podria canviar. Però això sembla impossible, ja que Junqueras i Puigdemont no renunciaran a la darrera batalla per l'hegemonia del moviment. I això dinamita qualsevol possibilitat de la unitat independentista, cosa que significa més divisió i més desafecció.

Aliança Catalana, en ascens

L'enfonsament del processisme va a favor d'Aliança Catalana, que s'alimenta sobretot d'un vot de càstig als partits tradicionals. Si Junts i ERC bloquegen i forcen unes noves eleccions però no reconstrueixen la unitat, el més probable és que es compleixin els presagis d'Oriol Bartomeus. De fet, podria ser l'estocada definitiva per a Puigdemont i Junqueras, més a prop que mai de la seva mort política.

Una altra opció és intentar reconstruir-se des de l'oposició, esperant temps millors i amb una Aliança Catalana present però residual (només dos diputats). Si hi ha una repetició electoral i el vot d'Aliança Catalana es dispara, el processisme pot entrar en una crisi definitiva d'incert desenllaç.

Es miri com es mira, el processisme és un projecte en declivi i Aliança Catalana és una opció en auge. Aquest és el veritable temor d'ERC, Junts i la CUP, l'ascens de Sílvia Orriols a costa del seu enfonsament infinitat.