Jordi Évole castiga ara l'independentisme

Jordi Évole s'ha erigit amb el temps com una de les figures de l'esquerra espanyola més odiades per l'independentisme. Sobretot arran de les últimes polèmiques, com quan va aparèixer a la televisió pública catalana parlant d'“espanyolitzar” TV3. El presentador va denunciar una campanya de linxament, que tot i això no l'ha fet acovardir davant la voracitat devoradora de l'independentisme.

Després del gran desastre dels partits processistes a les eleccions catalanes del 12 de maig, Évole ha tornat a la càrrega. Ho ha fet amb un article a La Vanguardia, que segur no agradarà als independentistes. Es titula “Resacón en vegueries”, per mimetisme amb la pel·lícula “Resacón a las Vegas”, en aquest cas prenent el referent irònic de la vegueria, divisió administrativa catalana d'origen medieval.

Sense pietat amb Esquerra...

Jordi Évole fa llenya de l'arbre caigut, escrivint que “un divendres veus els líders d'ERC agafant-se de la mà al míting final, i dilluns un dimiteix i un altre diu que se'n va per quedar-se”.

Cal recordar que Esquerra va passar de 33 diputats a 20, a quinze del segon (Junts) ia vint-i-dos del primer (PSC). Que Pere Aragonès va anunciar l'endemà que deixava la primera línia de la política. I que Oriol Junqueras primer va anunciar la seva dimissió, i després va mostrar la intenció de sotmetre's a les bases per revalidar la seva presidència.

...ni amb Puigdemont

La crítica encara és més àcida amb Puigdemont, de qui recorda que ha perdut les seves terceres eleccions autonòmiques tot i no tenir cap intenció de dimitir. Al contrari, “surt a dir que es presentarà a la investidura”.

“Sort que als indepes no els agrada que manin des de Madrid”, diu Évole, que critica que Puigdemont demani l'abstenció a Illa encara que aquest hagi guanyat en vots i en escons. “Puigdemont és un paio increïble”, remata, “està a deu minuts de dir que si no és president és perquè ell no vol, com Feijóo”.

Retrat antològic del Procés

I aquí va la crítica integral d'Évole al processisme, que segons ell s'ha mogut en aquest tipus d'astúcies des del 2012. Recorda els seus lemes “tenim pressa, ni un paper a terra, la revolució dels somriures”, l'avenç l'actoral , “president posi les urnes”, les plebiscitàries i Junts per Sí.

“No guanyen en vots ni sumant els de la CUP però és igual, que en escons sí que hem guanyat”, recorda Évole, i el “pass al costat” de Mas, i “posen al número no sé quants de la llista per Girona” amb referència a Puigdemont”. Recorda els 18 mesos i adéu Espanya, el referèndum o referèndum, el mandat democràtic de l'1 d'octubre, les estructures d'Estat, Waterloo i la jugada mestra.

Un retrat antològic de la dècada ominosa del processisme, que més enllà del seu encert o no, va camí de guanyar-li a Évole un altre monumental linxament.