
De la Taula del Senglar al grup d'estudi sobre el canvi climàtic a Rodalies: les crisis com a excusa per crear xiringuitos
Són estructures creades ad hoc amb els diners dels contribuents per millorar la prevenció i la gestió de crisis, però mai no se sap exactament a què es dediquen
A l'estiu del 2023, en plena crisi de sequera, el Govern de Pere Aragonès va anunciar la constitució de la Taula Nacional de l'Aigua. Al desembre d'aquell mateix any, un PSC a l'oposició va crear la seva pròpia "taula d'experts" per fiscalitzar la tasca del Govern periòdicament. El Govern de Salvador Illa va crear a l'octubre del 2025 l'Observatori de la Inundabilitat, arran de la dana que va assolar diverses zones de Catalunya. Mes després, després de la crisi de la pesta porcina, va anunciar la creació de la Taula del Senglar.

El PSC ha heretat dels seus governs predecessors l'afició a utilitzar les crisis per crear nous xiringuitos en què poder endollar amics i coneguts. De fet, els socialistes semblen haver-hi agafat el gust. Aquest diumenge, en plena crisi pel col·lapse de Rodalies, van anunciar la creació d'un grup d'experts sobre l'impacte de la crisi climàtica en la infraestructura ferroviària de Catalunya.
La Taula de la Sequera, l'Observatori de la Inundabilitat, la Taula del Senglar i el grup d'experts sobre l'impacte de la crisi climàtica a Rodalies tenen un denominador comú. Són estructures creades ad hoc amb els diners dels contribuents per millorar la prevenció i la gestió de crisis. Però mai no se sap exactament a què es dediquen i quines són les seves conclusions o el seu benefici.
Esquivar la responsabilitat política
Un dels qui més ha criticat aquesta obsessió per crear nous xiringuitos ha estat Alejandro Fernández, president del PP a Catalunya. És seva la frase "a Catalunya no es governa, a Catalunya s'observa", en referència a la llarga llista dels observatoris.
Però una cosa encara més important va ser la seva crítica per la proliferació d'observatoris mentre no s'impulsen les mesures necessàries per evitar noves crisis. El millor exemple és el de la sequera: es creen taules i grups d'experts fins a la sacietat però no s'inverteix en infraestructures per evitar una altra catàstrofe. El mateix passa amb les inundacions, que es van atribuir al canvi climàtic per evitar assumir la responsabilitat de construir en zones inundables.
El cas de Rodalies és també significatiu perquè es culpa el canvi climàtic per amagar el dèficit d'inversions i manteniment acumulat durant dècades. Així, tenim uns contribuents que cada vegada paguen més impostos per tenir serveis de tercera que costen vides, i per pagar grups d'experts que analitzen per què no funcionen però que mai no ho solucionen.
Agències de col·locació
Aquests xiringuitos serveixen també com a agències de col·locació, que permeten al partit de torn engrandir l'administració per endollar-hi els seus. Les crises són oportunitats ideals per a la creació de noves estructures amb l'excusa de l'estudi de causes externes.
El problema del PSC, com li va passar també a ERC, és que la proliferació d'observatoris i taules d'estudi discorren en paral·lel a la proliferació de crisis que acceleren l'enfonsament del sistema. Això erosiona greument la capacitat de gestió del govern de torn i la confiança dels ciutadans en les institucions. Hi ha la sensació que el poder no serveix per solucionar problemes sinó per alimentar la casta política que o bé els provoca, o contribueix a agreujar-los.
En el cas del PSC això és especialment lesiu perquè han basat la seva retòrica en una suposada capacitat de gestionar crisis. El 'bon Govern' ha demostrat no tenir el control de la crisi de Rodalies, però sí estar en plena forma per crear un nou xiringuito. Sumar i seguir...
Més notícies: