Oriol Junqueras fa el dur amb el PSC per no veure’s arrossegat per la crisi, però no canvia els seus plans

Oriol Junqueras va comparèixer aquest cap de setmana amb un posat preocupat per demanar la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente. El president d'ERC els va acusar de "dimitir de les seves funcions". I va acusar els governs socialistes, no com a causants de la crisi, sinó per la seva "incapacitat per afrontar-la i explicar-la".

Junqueras va voler marcar distàncies amb el PSC davant la por que la crisi de Rodalies arrossegui ERC també, i no és per menys. Aquesta va ser una de les grans promeses de l'acord d'investidura de Salvador Illa, i posa en entredit el relat d'Esquerra per justificar el suport al govern de Salvador Illa. El col·lapse de Rodalies aprofundeix en la crisi de credibilitat d'Esquerra, i això explica el to dur de Junqueras.

Però en realitat estem davant d'un nou exercici de postureig per part de Junqueras, que no canvia ni un àpex el seu pla de suport al PSOE/PSC. Els republicans continuaran sostenint els governs socialistes, amb els matisos que calgui, perquè no hi ha un pla alternatiu.

Aprovar o no aprovar, aquesta és la qüestió

És veritat que la crisi dels trens allunya ERC del PSC, i això no és una cosa menor. Perquè després de l'acord de finançament entre Junqueras i Sánchez, el PSC creia haver aplanat el camí per a l'aprovació dels pressupostos. Els socialistes van accelerar l'agenda, convençuts que podrien aprovar els comptes en les pròximes setmanes. 

Però el col·lapse de Rodalies i la nefasta gestió per part del Govern ho canvia tot. Ara Junqueras ho té molt difícil per aprovar els pressupostos del PSC sense que això tingui conseqüències electorals per a ERC, que ja es troba en una posició molt delicada. Això podria tornar ERC a la posició inicial: continuar sostenint el govern socialista, però sense aprovar els pressupostos.

L'altra opció és buscar un nou acord per accelerar el traspàs de Rodalies, i deixar que la cosa s'enfredi abans d'aprovar els comptes. El que no entra dins dels plans de Junqueras, de cap de les maneres, és trencar amb els socialistes. Ni a Madrid, ni a Catalunya.

ERC continuarà donant suport als governs socialistes

L'acord de finançament és precisament el que lliga ERC al PSC, i el que garanteix que mantindran el seu suport passi el que passi. Junqueras busca ara un altre malabarisme argumental per justificar-ho. De fet, en les seves declaracions ja deixava clar que el PSC no és responsable de la crisi, sinó en tot cas de la seva gestió, i que el problema és el dèficit endèmic d'inversions.

Heus aquí el salt mortal per justificar el fet de mantenir el seu suport al PSC, fins i tot amb la que està caient: que aquest és el camí més curt per obligar el Gobierno central, en aquest cas el PSOE, a corregir el dèficit històric de l'Estat envers Catalunya. És a dir, que la crisi de Rodalies, en lloc d'evidenciar el fracàs de la seva estratègia, reforça la seva idea que és ERC qui està obligant l'Estat a moure's.

És també significatiu que fos Gabriel Rufián el primer a sortir a defensar Pedro Sánchez després de l'accident mortal d'Adamuz. Està clar que per molt perfil dur que vulguin mostrar, ERC continua sent el soci més fiable del PSOE i el PSC.