Tambors de guerra? Què implica en nou llenguatge bèl·lic de les elits europees

Les elits europees fa setmanes que esmolen les llengües per fer sonar els tambors de guerra davant l'espant dels ciutadans. Davant això cal preguntar-se si hi ha veritables motius per preocupar-se o els líders europeus van de fanal. I si és així, què hi ha darrere de la retòrica bel·licista que estan utilitzant mandataris com Emmanuel Macron, Donald Tusk i Ursula von der Leyen.

Els líders de la unió fa setmanes que reclamen la necessitat de rearmar-se davant una guerra imminent en sòl europeu. En els darrers dies han fet una volta de rosca més plantejant ja la possibilitat d'enviar soldats francesos i espanyols a morir a Ucraïna. Al rerefons hi ha una recessió econòmica imparable sense ningú al volant més que unes elits trasbalsades i cada vegada amb més por.

Una por fundada sobretot en una possible victòria de Donald Trump al novembre, que deixaria la Unió Europea en el pitjor escenari possible. L'expresident ja ha amenaçat de retirar el seu suport a Ucraïna i demanar compensacions a Brussel·les si arriba a la Casa Blanca. Europa es quedaria sola davant del gegant rus amb uns Estats Units enfortits per la venda de petroli als europeus i un Vladimir Putin amb via lliure per aixafar els ucraïnesos i passar comptes amb la UE.

Dependre menys dels Estats Units i l'OTAN

No és gens clar que la guerra total sigui imminent, com adverteix Margarita Robles, però el que sí que va quedant diàfan és l'estrepitós error de càlcul de les elits europees aquests últims dos anys. En aquest temps Europa ha experimentat el major augment de la despesa militar des de la fi de la Guerra Freda, i els mandataris ja parlen d'“economia de guerra”. Però els mateixos líders europeus saben que anar a la guerra amb Rússia seria un suïcidi, i no només provocaria un conflicte mundial sinó també nuclear.

L'amenaça que Rússia podria atacar de manera imminent un estat de la unió no té sentit, perquè Putin va envair Ucraïna precisament perquè no era membre de l'OTAN. Aquestes afirmacions no tenen més objectiu que acovardir la població per justificar l'augment d'una indústria militar esgotada i incapaç de satisfer les urgències de Zelenski. Europa necessita intensificar la retòrica bel·licista per augmentar la producció de míssils i dependre menys dels Estats Units i de l'OTAN.

Hi ha un altre fet meridianament clar i és que Ucraïna no pot guanyar la guerra, sobretot per l'evident superioritat de la potència nuclear a què s'enfronta. Com a molt pot aspirar que la guerra s'estanqui, i això porta a un sol camí possible, que és el de la distensió. Donald Trump sembla el més assenyat en el plantejament d'una proposta de pacificació amb cessió de territoris entre Kíev i Moscou.

Les elits ens porten al desastre

Els plans d'Europa passaven per una guerra curta a Ucraïna gràcies a les sancions econòmiques que aixafarien Rússia. L'economia del gegant euroasiàtic se'n va ressentir inicialment, però aviat va remuntar gràcies a la venda de l'excedent de petroli a països com l'Índia i la Xina. Tot al contrari que l'economia europea, que va créixer durant els primers mesos de la guerra per començar a veure's cada cop més castigada per la pèrdua del seu soci energètic preferencial que no era altre que Rússia.

En un intent per revertir els errors de càlcul, les elits europees entren en una espiral encara més perillosa. Convertir la Unió Europea en una potència militar requerirà inversions molt per sobre del que s'ha imaginat, i això obligarà a retallar en despesa social, en inversió econòmica i en polítiques industrials. El resultat serà un empobriment més gran i, de manera paradoxal, un risc real més gran de conflicte bèl·lic.

Vladimir Putin no té cap intenció d'atacar cap país europeu, són més aviat els països europeus els que estan generant aquesta necessitat. Els tambors de guerra no fan sinó intentar amagar la decadència europea a què no han portat anys i anys de polítiques errònies. Si finalment hi ha un conflicte total, no serà culpa de Rússia, i els europeus pagarem els plats trencats.