GTRES, Europa Press, E-Noticies Tambors de guerra dins de Junts per Catalunya
Dins el partit de Puigdemont es juguen diverses partides amb data de caducitat
Junts per Catalunya és segurament el partit on ha de ser més divertit militar dins del processisme. Hi ha bàndols, màrtirs i una voluntat constant de posar a prova la unitat interna de la formació. És sorprenent que avui dia -30 de juny al matí- Junts encara sigui una sola formació política on convisquin Míriam Nogueras, Marc Castells i Xavier Trias.
Algunes teories sostenen que el procés acabarà el dia que Junts per Catalunya es divideixi en dues formacions. Vam sobrevalorar el sector de Jordi Turull i Josep Rull i vam creure -equivocadament- que es farien amos i senyors del partit. Però el sector Waterloo segueix dominant unes bases cada cop menors, però encara partidàries de la confrontació i la queixa com a norma.
Turull i Borràs són els màxims dirigents interns de Junts | ACN
La paradoxa de Junts per Catalunya és complexa: els seus –pocs– càrrecs que gestionen poder advoquen per la centralitat i la moderació. Gent com Trias, que vol poder parlar amb el PP de Feijóo o Jaume Giró, acostumat al poder i no a la marginalitat política.
El que passa és que, com hem dit, cada vegada són menys. Junts només governa en una de les quatre diputacions. La ciutat més important és Sant Cugat del Vallès, amb 87.000 habitants. La majoria dels càrrecs intermitjos del partit ja no tenen càrrec públic, de manera que tant els hi fa apostar per la radicalitat. I més si es consulta les bases, que encara serien més extremistes.
Qui mana, doncs, és realment Carles Puigdemont des de Bèlgica, eurodiputat a 9.000 euros al mes. A Puigdemont doncs, no li importa gaire si no s'està al Govern, a l'Ajuntament de Barcelona oa la Diputació. Tampoc podria ocupar ell un d'aquests càrrecs.
Pocs encarnen millor les dues ànimes de Junts que Trias i Borràs | ACN
La Diputació de Barcelona, la nova batalla interna de Junts
Aquesta és la situació de Junts per Catalunya. Puigdemont guanya sempre, de moment. El proper 13 de juliol es constitueix el ple de la Diputació de Barcelona i els juntaires encara creuen que la poden governar. Descartat el PSC, els queda una carambola gairebé impossible i encara més si el seu rival són els socialistes, un partit acostumat a manar.
Els problemes per a Junts poden ser dobles: perdre la Diputació, que es dóna per fet, i veure com diversos dels seus diputats provincials trenquen la disciplina de vot.
La força municipal de Junts va ser en gran part perquè van sumar molts alcaldes històrics del PDeCAT. La seva màxima expressió són els d' Impulsem Penedès , la marca que el PDeCAT i Junts van fer servir per anar de la mà en aquestes comarques. Impulsem compta amb 2 diputats dels 12 que té Junts. I cada vegada sona amb més força que aquests dos regidors puguin donar suport al PSC a la Diputació de Barcelona.
Junts per Catalunya confia que no hi haurà escissió, però no les té totes. Els alcaldes de l'entorn de l'antiga Convergència estan acostumats a formar part del tauler polític i governar. Junts està segrestada ara mateix per aquells que són feliços en l'activisme i la rebequeria. El divorci juntaire inevitable podria arribar abans del que es pensava.
Més notícies: