La cort de Pere Aragonès que va camí de l'atur: 25 alts càrrecs i 50 assessors
El Departament de la Presidència està format per onze àrees directives que controlen els ens públics com TV3
El proper 12 de maig se celebren a Catalunya unes eleccions clau en què tots s'hi juguen molt. Especialment ERC, que es juga la seva continuïtat al govern després d'un any i mig gestionant el poder en solitari. El partit ha acumulat durant aquest temps crisis i mals de cap, però també ha pogut repartir a discreció alts càrrecs que ara necessita mantenir.
Pere Aragonès es juga en aquests comicis no només la continuïtat sinó la de tot un ampli seguici d'alts càrrecs, consellers i assessors. Són en total de gairebé mil assalariats que depenen del departament de la Presidència, i al cim de la qual hi ha 25 directors i secretaris i 49 assessors. Aquesta estructura no ha deixat de créixer en mida i en despeses, i ja costa prop de 80 milions euros al mes.
A la cúspide de la piràmide hi ha el mateix Pere Aragonès, que el 2023 va pujar un 2,5% el sou i va cobrar 136.177 euros bruts. Per sota, té tot d'òrgans directius amb alts càrrecs i assessors que conformen el cercle de confiança. Al tercer escalafó hi ha el personal administratiu i auxiliar, els més de 800 funcionaris que treballen perquè la màquina segueixi greixada i no para de rodar.
Laura Vilagrà i Sergi Sabrià, a la cúspide: Quant cobren?
Si ens aturem al cercle de confiança del President, trobem dues figures clau en l'estructura de poder. Són la Laura Vilagrà, titular de la Conselleria i Secretaria General de la Presidència, i Sergi Sabrià, responsable d'Estratègia i Comunicació del President i del Govern de la Generalitat. Laura Vilagrà percep 120.773 euros anuals bruts (8.626 euros mensuals), un sou similar al que va passar a rebre Sergi Sabrià amb el nou nomenament.
Per sota hi ha els quadres de comandament de les diferents àrees incloses al Departament de Presidència. Per exemple, la Secretaria del Govern que porta Xavier Bernadí, i la Secretaria de Mitjans de Comunicació i Difusió, que encapçala Marc Bataller. Bernadí i Bataller estan al mateix rang econòmic que la consellera de Presidència i el director estratègic de Comunicació.
Onze àrees directives amb sous per sobre dels 90.000€ anuals
A més, hi ha la Secretaria General de l'Esport i l'Activitat Física, que porta Anna Caula (96.723 euros anuals), i la de Governs Locals i de Relacions amb la Vall d'Aran, amb David Rodríguez al capdavant (96.253). La Secretaria d'Administració i Funció Pública, el titular de la qual és Alícia Corral, i la de Telecomunicacions i Transformació Digital, que presideix Marc Realp, amb sous similars.
També hi ha la Direcció General de Relacions Institucionals, càrrec per al qual ERC va designar Joan Josep Nuet. La Direcció General de Coordinació Interdepartamental, amb Marc Ramentol, i la Direcció General d'Afers Religiosos, amb Carles Armengol, tanquen el quadre principal. Es tracta de les diferents àrees directiva a través de les quals el Govern gestiona els fils dels ens públics com el TV3, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el Centre d'Estudis d'Opinió, l'Agència de la Ciberseguretat o l'Escola d'Administració Pública .
Fi de trajecte?
Això només és un esbós del Departament de la Presidència, al qual després s'han de sumar les Conselleries del Govern, i els diputats i els seus assessors amb els seus sous i les seves dietes. Una estructura sens dubte costosa que explica la importància que té per als partits arribar al poder i mantenir-s'hi. Si el 12 de maig que ve ERC perd les eleccions com diuen totes les enquestes, tots aquests alts càrrecs hauran de renunciar a les seves posicions, i els privilegis i els sous que porten associats.
Sempre queda recol·locar aquests alts càrrecs en càrrecs orgànics, o en posicions més baixes de l'administració com els òrgans de poder provincial. A més, hi ha les portes giratòries, amb alts càrrecs en importants companyies per als exdirigents polítics. Però és evident que perdre el poder resultarà traumàtic per a Esquerra i especialment a la cort del President Pere Aragonès.
Més notícies: