El surrealista vídeo d'una fan de Morad plorant: 'Està aixecant Espanya'

Morad, l'exemple de superació i model d'integració de l'esquerra immigracionista a Catalunya, és notícia aquests dies pel seu ingrés a la presó. El raper compleix una pena de sis mesos a la presó de Brians 2 per conduir sense carnet. Les reaccions han estat diverses, però destaca el vídeo viral d'una fan plorant a llàgrima viva i glorificant la vida i els miracles del delinqüent de La Florida.

La noia, entre llàgrimes, explica que li fa mal “perquè els Mossos sempre han estat dolents amb ell” i afirma que “ell no es mereix això”. A continuació arriba el moment surrealista en què diu que Morad “està aixecant Espanya” i en canvi la policia “l'estan enfonsant perquè peguen els nens”. El vídeo acaba amb la noia a llàgrima viva assegurant que “és la pitjor notícia que m'han donat”.

Morad, de pare i mare marroquins però nascut i crescut al barri de la Florida, a l'Hospitalet, acumula un llarg historial delictiu. El raper va arribar a tenir el barri atemorit, exercint l'incivisme i la delinqüència amb total impunitat. Ha estat detingut multitud de vegades per baralles, robatoris i tinença d'armes, cosa que no ha impedit que mitjans de comunicació i polítics hagin construït un mite al seu voltant.

Model i inspiració per a milers d'adolescents

Per a l'esquerra, Morad és un noi que s'ha sobreposat a l'adversitat en un entorn advers. El diari Ara el catalogava amb Lamine Yamal com “els altres catalans”, i El Periódico justificava directament la delinqüència com a conseqüència de les desigualtats. La realitat és que els veïns de l'humil barri de La Florida estaven farts del raper i celebren haver-se'n lliurat durant almenys uns mesos.

El problema és que Morad s'ha convertit en un ídol també per a milers de joves i adolescents, com ho demostra el vídeo d'aquesta notícia. Aquests nois i noies el veuen com un model a seguir, i se senten inspirats per les cançons contra l'ordre i la policia. Sens dubte un exemple nefast a què està contribuint l'esquerra catalana, que entre els treballadors i els delinqüents sempre acaben escollint malament.