Un grup de gent caminant per Barcelona de nit

POLÍTICA

Qui són els expats: els immigrants que sí que preocupen l'esquerra

L'arribada de joves a Barcelona a teletreballar i sense intenció d'arrelar, nou cavall de Troia de certs sectors


Si un fa temps que navega per Twitter s'haurà adonat que hi ha un nou sector de la població que mereix la ira de certs sectors catalans. Es tracta dels 'expats', un terme que fa referència als expatriats, persones -normalment europees- amb bon sou, amb teletreball i que s'instal·len en una ciutat temporalment. No pretenen arrelar, sinó conèixer món i aprofitar les seves bones condicions laborals per instal·lar-se a capitals d'Europa assequibles per a la seva butxaca.

Els expatriats saben que tard o d'hora se n'aniran a un altre lloc, en una mena d'Erasmus laboral. Molts han trobat a Barcelona un lloc ideal per fer parada. El cost de vida de la capital catalana continua sent inferior a les grans ciutats del nord d'Europa i el clima i fan d'efecte crida.

És evident que aquesta nova forma de vida, que ha crescut exponencialment després de la pandèmia, pot comportar algun problema per a les ciutats que els acullen. La seva capacitat adquisitiva és més gran, de manera que poden optar a habitatges de lloguer en un mercat amb escassa oferta i, per tant, que pugi el preu d'aquests. Realment, el problema no el generen ells, sinó una classe dirigent incapaç durant dècades de crear un parc públic d'habitatges a preus populars. Tot i això, els 'expats' són ara el nou cavall de Troia de certa esquerra catalana, que els acusa de tots els mals que viu Barcelona. De fet, bona part d'aquests els han generat ells des de les administracions.

Façana pis de Barcelona

Personalitats de l'esquerra catalana i de les entitats 'socials' assenyalen els 'expats' com l'exemple d'una immigració que no s'integra, que no aprèn la llengua i que tensa el mercat immobiliari. Experts assenyalen que la seva nul·la integració xoca amb el concepte de comunitat a què, asseguren, estem acostumats a Catalunya. Ho diu, per exemple, Antonio López-Garay, professor de la UAB. En un reportatge de Vilaweb afirma que els expats amenacen les bases de la societat mediterrània, que es "basen en la cohesió i un fort teixit social, conèixer el teu veí".

Els 'expats', els immigrants dolents segons alguns sectors

Aquesta teoria, aquesta estigmatització de l'expatriat com una cosa dolenta, ha estat assumida per bona part d'aquesta esquerra. Aquest reportatge de Vilaweb els acusa de ser "una comunitat paral·lela que es gira d'esquena a la ciutat". Probablement, porten part de raó i és un problema afegit a una Barcelona que ha esdevingut un escenari per al turisme. Si a això hi sumem gent amb sous millors que el teu i una nul·la oferta de lloguer, el combo és explosiu i acaben pagant els de sempre, la gent treballadora.

El nou ordre després del Covid ha portat una generació sense arrels, que ha fet del teletreball la seva manera de vida. Fa anys que passa a Indonèsia o a les Canàries, no és res de nou. Ara arriba a una Barcelona en decadència, que no sap com gestionar l'arribada de migrants, sense capacitat de retenir la població local i que només té el turisme com a sector econòmic.

Vista panorámica de Barcelona

La gestió de tota la immigració

La immigració que no s'integra sempre és un problema, certament. Ho és aquella amb diners que només contempla Barcelona pel seu clima i també els és la que converteix barris en una extensió del seu país d'origen. No és coherent exigir als 'expats' que visquin de cara a la ciutat, que aprenguin l'idioma i demanar respectar altres que no ho fan.

Hi ha estudis on es calcula que el 10% de la població que actualment resideix a Barcelona és expat, encara que és difícil de saber per què no s'empadronen. La capital catalana té un 23% dels residents estrangers, segons l'Idescat. D'aquests, el 37% venen de la UE, el 6,5% d'Àfrica, el 37% d'Amèrica –sobretot del Sud– i el 19,5% d'Àsia. És evident que cal que hi hagi un debat sobre la gestió d'aquests immigrants, siguin expatriats o no. De fet, quan alguns sectors els acusen de viure d'esquena a la ciutat, haurien de passejar-se per determinats barris de Catalunya i exigir-los el mateix.

➡️ Política

Més notícies: