El Suprem posa contra les cordes Puigdemont i li obre una causa per terrorisme
La sala admet a tràmit la sol·licitud del jutge instructor de l'Audiència Nacional per investigar l'expresident i Ru
El futur de Carles Puigdemont i la negociació de l'amnistia entren avui en un terreny encara més incert. El Tribunal Suprem ha obert causa a l'expresident per la seva implicació al Tsunami Drmocràtic, òrgan que va coordinar les accions de protesta contra la sentència del Procés el 2019. L'ombra del terrorisme compromet la inclusió de Puigdemont a l'amnistia, pas necessària perquè Junts segueixi sostenint el Govern de Pedro Sánchez.
Després de moltes deliberacions, finalment el Tribunal Suprem ha admès a tràmit la petició de Manuel García-Castellón. El jutge d'instrucció de l'Audiència Nacional havia sol·licitat que el Suprem investigués Carles Puigdemont pels indicis de la seva implicació amb Tsunami Democràtic. En la causa també hi ha implicat Ruben Wagensberg, a qui el jutge considera el cervell de les accions.
L'expresident ha reaccionat com és habitual a través de les xarxes socials, carregant contra la judicatura. Es queixa que “el mateix dia que m'acusen d'haver rebut un Rolex de regal m'impoten per terrorisme”. Afegeix que "el Màtrix judicial espanyol ha adaptat la màxima del mal periodisme, no deixis que la realitat t'espatlli una bona imputació".
El Govern va intentar frenar la intenció del Suprem d'investigar Puigdemont, utilitzant a la mà dreta del fiscal general de l'Estat. En contra de l'opinió majoritària dels fiscals, María Ángeles Sánchez Conde va emetre un informe favorable a Puigdemont. Finalment no ha fet efecte, i la sala ha decidit per unanimitat obrir causa a l'expresident.
Els magistrats veuen "necessari i pertinent que siguin cridats al procediment, a fi de ser escoltats com a investigats, amb tots els drets i garanties previstes al nostre ordenament jurídic. Diligència de recerca que no pot realitzar l'instructor, sinó només aquesta Sala Segona per tractar-se d'aforats".
El Suprem avala la tesi de García-Castellón
El Tribunal Suprem sembla que té una línia clara que coincideix amb la de Manuel García-Castellón, jutge instructor de l'Audiència Nacional. El Suprem veu indicis més que suficients per considerar que Tsunami Democràtic va dur a terme accions de caràcter terrorisme. El tribunal s'acull a altres sentències de terrorisme de carrer per justificar la seva decisió i sustentar els seus arguments.
Pel que fa a la presa de l'aeroport de Barcelona-El Prat, el 14 d'octubre del 2019, el Suprem veu indicis de delictes per detenció il·legal o coaccions. "Es va pertorbar el servei d´aviació i els serveis d´aeroport, es va impedir l´accés d´usuaris i es va aïllar la torre de control", diu l´autor. Descriu "una situació d'absolut caos i violència en què Tsunami actuant amb perfecta coordinació i portant els seus membres passamuntanyes que cobrien les cares, van emprar instruments perillosos i artefactes de potència destructiva similar als explosius".
El Suprem veu en les accions de protesta indicis de terrorisme de carrer, que implica la subversió de l'ordre constitucional i l'alteració de l'ordre públic. Cita almenys dos apartats del Codi Penal en què encaixarien els fets que s'investiguen i en què hi estaria implicat l'expresident. El TS assumeix les seves competències per investigar Puigdemont i obre una nova causa sobre ell.
Nervis a Ferraz
El PSOE no va donar el braç a tòrcer malgrat les pressions de Junts per incloure el terrorisme i la traïció a l'amnistia. De fet, aquest va ser el motiu pel qual el partit de Puigdemont va votar contra la llei d'amnistia. Junts pot utilitzar ara la nova causa oberta per pressionar els socialistes per incloure el terrorisme i la traïció.
Pedro Sánchez té ara una elecció difícil. Si el PSOE cedeix a les exigències de Junts es juga no només la seva reputació, ja molt malmesa, sinó també la solidesa argumental davant dels més que probables recursos a la justícia espanyola i europea. Si no cedeix obre la porta que Puigdemont no sigui amnistiat, cosa que compromet seriosament la legislatura.
Més notícies: