SOS Racisme, l'ONG catalana que demana més subvencions després de cobrar 700.000€ en 4 anys

A Catalunya hi ha tota una varietat de grups, observatoris, ONG i organismes que – sempre emparats en les bones intencions – reben subvencions públiques. Encara que actuïn en àmbits diferents, gairebé tots estan en una mateixa òrbita de tall progressista. Ecologisme, pacifisme, drets d'aquesta o d'aquesta altra identitat, cooperació, drets humans i, en fi, idees afins.

De fet, des d'E-Notícies fèiem aquesta setmana una anàlisi dels grups pacifistes que reben subvencions. Alguns privats, alguns públics i gairebé tots idèntics. Fet i fet, aquesta classe d'organismes es caracteritzen per tenir un balanç econòmic molt similar. SOS Racisme no n'és una excepció.

El cas de SOS Racisme

"Som una associació creada el 1989 per treballar en la defensa dels drets humans des de l'acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l'acció de base”. Amb aquestes paraules, es defineix a si mateixa SOS Racisme a la seva pàgina web.

Entre les múltiples funcions que diuen realitzar parlen d'atendre persones que pateixen racisme, “oferir sensibilització”, “impulsar xarxes de col·laboració”, a organitzar campanyes de mobilització i activitats per l'estil. En general, aquests organismes es mouen en una òrbita d'autopublicitat, reivindicacions i activitats culturals. Les seves xarxes socials en són una bona mostra.

El mateix panorama econòmic

Però la característica fonamental d'aquests grups sol ser un balanç econòmic amb dos atributs recurrents. El primer, una dependència econòmica absoluta de l'administració (durant els darrers quatre anys, el 62% dels ingressos de SOS Racisme són de subvencions públiques). El segon, una elevada despesa en personal que, moltes vegades, supera la despesa en projectes (el 2022, els salaris totals de SOS Racisme van representar el 72% dels seus ingressos).

Com també és habitual, aquestes organitzacions solen considerar que el negociat necessita més finançament atesa la importància de la seva tasca. No se solen trobar xarxes d'aquests organismes que diguin que el finançament que reben és suficient. I SOS Racisme tampoc no és una excepció:

Tot aquest panorama permet albergar alguna suspicàcia cap a la tasca de lobby que aquesta organització diu fer. A la seva web parlen que treballen per la “incidència política: fem pressió institucional per impulsar polítiques públiques que busquin una justícia social real”. El motiu per a aquestes suspicàcies és que sembla difícil fer pressió a aquells que depenen econòmicament.