Les ONG, els còmplices necessaris per protegir els delinqüents

La fília de les ONG amb els delinqüents és digne d'estudi. Ho hem vist recentment, per exemple, a Madagascar. En aquest país africà, el govern ha impulsat una llei per castrar químicament els violadors de menors. No van tardar a sortir organitzacions com Amnistia Internacional a posar el crit al cel perquè aquesta mesura, asseguraven, “constitueix un tracte cruel, inhumà i degradant” a la gent que es dedica a violar nenes.

Un altre exemple, molt més evident, és l'ofensiva de diverses ONG contra Nayib Bukele per la seva política contra les bandes de carrer. Una política, avalada per gairebé el 90% de la població, que ha permès convertir El Salvador en un país extremadament més segur del que era fa uns anys. Tot i això, aquestes ONG fan ara més soroll pels remeis aplicats per Bukele que el que feien quan el país era el paradís del crim mundial.

Aquest fenomen, el de les ONG més pendents de defensar els drets dels malfactors que els de les víctimes, també en té la seva versió a Catalunya. En aquest cas, ha estat l'organització SOS Racisme la que ha carregat durament contra els Mossos d'Esquadra i la feina que fan per intentar frenar l'auge de la delinqüència que pateix la ciutat de Manresa. Una feina que titllen de “racista”. Posen al punt de mira les batudes policials que fan per localitzar presumptes delinqüents.

En un comunicat, SOS Racisme exigeix (sí, exigeix) que “cessin immediatament totes les batudes” policials (sí, totes) que s'estan fent en aquesta localitat perquè “atempten contra la dignitat de les persones” i “dinamiten la cohesió social” . Denuncien que els cossos de policia fan aquestes batudes per "identificar i intervenir joves i menors d'edat d'aparença magribina".

Critiquen, a més, que aquests dispositius policials no responen a una “lògica de protecció, sinó a una lògica punitiva”. De fet, l'antipunitivisme és un pensament que cada cop més defensen aquestes organitzacions i també els partits d'esquerres, que aposten ara per polítiques amables per lluitar contra una delinqüència creixent a Catalunya.

Els Mossos també s'han pronunciat sobre aquesta polèmica creada per SOS Racisme, assegurant que no s'estan fent batudes contra cap col·lectiu concret. I reivindiquen que els dispositius que s'executen tenen com a objectiu lluitar sobretot contra la reincidència i que són els habituals a una ciutat de 80.000 habitants.

Al comunicat de SOS Racisme, que més de la meitat del seu pressupost prové d'ajudes i subvencions públiques (164.000 euros el 2022 i més de 700.000 els últims quatre anys), també critiquen que es relacioni la immigració amb la delinqüència. I asseguren que les dades no vinculen els dos factors, encara que obvien que, per exemple, que 8 de cada 10 detinguts a Barcelona són estrangers, que a les presons catalanes hi ha més immigrants que autòctons o que, entre els reclusos menors de 30 anys, gairebé el 70% són nascuts fora d'Espanya.

És la tendència de part de certs sectors que vivim als nostres dies. Mentre demanen polítiques toves per als delinqüents, es dediquen a assenyalar i criticar de manera inflexible els que lluiten per frenar la criminalitat. Això sí, també hi ha sectors que no dubten a alçar la veu contra aquells que, en nom dels drets humans, el que fan és posar pals a les rodes a la lluita contra la delinqüència, convertint-se així en còmplices necessaris per als malfactors.