Una dona somrient en primer pla amb una multitud i banderes de fons en un dia assolellat.
POLÍTICA

Molt de soroll per no res a Ripoll

Punxada de l'extrema esquerra al feu de Sílvia Orriols, en plena escalada de tensió contra Aliança Catalana

L'extrema esquerra catalana volia convertir Ripoll aquest cap de setmana en “la tomba del feixisme”. Tot i això, la manifestació de suport al Casal Popular La Metxa, sota el lema “Fascisme ni a Ripoll ni enlloc”, amb prou feines ha aconseguit reunir uns centenars de persones. Més de mil, segons els organitzadors, uns 300, segons la Guàrdia Urbana.

Un grup de persones participa en una manifestació en un carrer, sostenint una pancarta amb un missatge en català, envoltats d'edificis i sota un cel clar.

La CUP ha donat suport a la manifestació “en contra de l'extrema dreta catalana”, i ha defensat “els casals i ateneus” com a “base del nostre alliberament nacional i social”. Els cupaires porten temps amb Aliança Catalana al punt de mira. I encara que ja hi ha hagut anteriorment agressions i amenaces, aquesta era la primera demostració de força de l'antiorriolisme.

Per la seva banda, Sílvia Orriols ha constatat que "la manifestació contra Aliança Catalana ha fracassat" i ha posat en valor "la defensa" de l'equip de govern de la màxima institució ripollenca." Orriols ha plantejat el desafiament com un xoc entre el govern legítim elegit per una majoria aclaparadora dels veïns, i els que "vénen a qüestionar la democràcia i el compliment de les ordenances".

Tensió sense incidents

La manifestació havia estat convocada pel Casal Popular La Metxa per protestar contra l'ofensiva del govern de Sílvia Orriols per no disposar de llicència. Aquest va ser el pretext per fer una demostració de força contra “l'extrema dreta” i “les expressions d'odi, divisió i confrontació”.

Durant la manifestació, en què s'han pogut veure líders de la CUP com Mireia Vehí, Xavi Pellicer i Dani Cornellà, s'han proferit crits com “contra el feixisme acció directa” i “qui sembra misèria recull la ràbia”.

Persones reunides a una plaça, algunes conversant i altres observant una manifestació amb banderes al fons.

L'únic moment de tensió va ser a l'arribada a l'edifici consistorial, on Sílvia Orriols esperava alguns membres del seu govern, militants i simpatitzants d'Aliança Catalana. El cordó policial ha impedit qualsevol topada en una manfestació que, tot i venir calenta per les amenaces creuades a les xarxes, ha transcorregut sense incidents.

Orriols ha negat que a Ripoll es persegueixi els col·lectius i minories dissidents, sinó que ha afirmat que "s'ha acabat la impunitat" que tenien alguns. On uns veuen una persecució política, l'alcaldessa veu una obligació de complir les ordenances.

És la primera vegada que un govern local es fica amb els casals, base de l'estructura política de l'esquerra independentista, cosa que encén la metxa en una escalada de tensió que ve de lluny.

Batalla campal a les xarxes socials

Si la manifestació ha transcorregut sense incidents remarcables a Ripoll, en canvi hi ha hagut una batalla campal a les xarxes.

Twitter (ara X) és des de fa temps el camp de batalla entre els simpatitzants d'Aliança Catalana i l'entorn de la CUP. Amb motiu de la manifestació de Ripoll s'han dedicat insults i amenaces, uns anomenant "fascites i racistes" els d'Aliança Catalana, els altres anomenats "apestosos i polosos" els de la CUP.

L'extrema esquerra té el suport dels principals mitjans de comunicació a Catalunya, públics o subvencionats. En canvi, la força d'Aliança Catalana, marginada de l'establishment polític i mediàtic, és a les xarxes. D'aquí que durant els últims dies Twitter cremés amb missatges creuats entre simpatitzants d'Aliança Catalana, molt mobilitzats a les xarxes, i els cupaires, que comptaven amb suports com Ruben Wagensberg i Oleguer Preses.

Els antiorriolistes comptaven també amb el suport dels CDR i altres estructures processistes vingudes a menys. Per això aquesta guerra s'ha plantejat també com la lluita entre un processisme a l'ocàs, gairebé sense múscul ni capacitat de mobilització, i un independentisme radical encara minoritari però en ascens i amb el context a favor.

El xoc es va saldar sense bany de masses ni aldarulls (molt de soroll per a res), però l'escalada promet anar a més.

➡️ Política

Més notícies: