Un home amb ulleres i vestit fosc es toca el front amb una expressió pensativa mentre està assegut en un seient vermell.
POLÍTICA

Surt un nou cas DGAIA: detecten 'il·legalitats' a Salut que esquitxen ERC i Junts

La Sindicatura de Comptes emet un dur informe respecte a l'exercici de 2022

La Sindicatura de Comptes estreny el cercle sobre l'anterior Govern de Pere Aragonès. Després de destapar les irregularitats de la DGAIA en la Conselleria d'Afers Socials, ha emès un dur informe sobre la gestió en el Departament de Salut. Concretament sobre l'exercici de 2022, quan estava en el càrrec el conseller de Junts Josep María Argimon.

Un home de cabells canosos parlant en un faristol a l'aire lliure amb un fons d'arbres i un cartell blau.

El cas s'assembla molt al de la DGAIA, perquè també es tracta d'irregularitats en l'adjudicació de contractes i la gestió financera. En aquest cas, l'auditoria ha estat molt dura i parla de “incompliments greus de la legalitat”.

L'escàndol de la DGAIA ha esquitxat directament a ERC, que ara torna a veure's esquitxat per un nou cas d'irregularitats durant el seu govern. Argimon (Junts) va ser conseller fins a l'octubre de 2022, quan va ser rellevat per Manel Balcells (ERC). Això deixa en evidència la gestió de la Generalitat en mans dels partits processistes.

Informe molt dur de la Sindicatura de Comptes

Quico Sallés ha destapat a El Món els detalls de l'auditoria de la Sindicatura de Comptes. Aquesta ha publicat un exhaustiu informe sobre el sistema de contraprestació dels serveis d'atenció hospitalària i especialitzada de Salut corresponent a l'any 2022.

L'anàlisi critica durament la gestió i l'administració dels contractes i convenis amb els proveïdors. L'auditoria, liderada per la síndica María Àngels Cabasés, assenyala diversos "incompliments greus" en els procediments. Destaca les deficiències en àrees clau com la coherència interna, l'eficàcia, i l'economia.

Els serveis d'atenció hospitalària i especialitzada d'aguts, finançats pel Servei Català de la Salut (CatSalut), suposen més de la meitat de la despesa sanitària pública. El 2022, aquests serveis van representar un 54,2% de la despesa total en assistència sanitària. Aquest sistema, que involucra els hospitals públics dins del sistema de xarxes assistencials de Catalunya (SISCAT), va gestionar una significativa quantitat d'activitats: més de 854.000 altes hospitalàries i gairebé 770.000 proves diagnòstiques, entre altres intervencions.

L'informe assenyala una “falta de coherència entre els objectius del sistema de contraprestació i les directrius del Pla de Salut”. Critica que CatSalut no hagi justificat de manera clara l'assignació de certs serveis i programes. Com tampoc els criteris per fixar els imports assignats als proveïdors.

En particular, es subratlla la discrecionalitat en l'assignació de recursos a programes específics. La qual cosa, segons els auditors, incompleix principis essencials d'igualtat, transparència i interès general.

Podria haver inflat els costos

A més, l'auditoria qüestiona l'eficàcia i els criteris econòmics darrere dels convenis entre CatSalut i les entitats proveïdores. L'agrupació de diversos centres hospitalaris en un sol conveni no es basa en criteris uniformes ni en principis d'economia eficient. Segons la Sindicatura, aquest model podria estar inflant els costos, suggerint que els mateixos serveis podrien adquirir-se a un preu més baix.

També es destaca que el sistema de contraprestació actual no compleix amb els estàndards legals. Molts serveis prestats per l'Institut Català de la Salut no estan recolzats pels contractes programàtics establerts per la legislació.

En termes d'eficàcia, l'auditoria va detectar resultats dispars. Encara que els incentius per augmentar l'activitat quirúrgica van ser efectius, les penalitzacions per evitar els reingressos hospitalaris no van aconseguir l'impacte esperat.

El conseller de Salut, Manel Balcells, intervé durant el darrer ple de la legislatura, al Parlament de Catalunya

De la mateixa manera, la introducció d'incentius financers per promoure l'hospitalització domiciliària va resultar en un augment notable d'aquest tipus d'intervencions. Mentre que altres iniciatives, com la cirurgia ambulatòria, ja havien assolit els seus màxims objectius i van perdre efectivitat.

L'eficiència del sistema també és posada en dubte, especialment pel que fa a l'ús dels recursos públics. S'alerta sobre l'ús ineficient d'aquests recursos. En particular en les urgències hospitalàries, on el sistema presenta distorsions que poden generar incentius contraris a les polítiques d'atenció urgent de Catalunya.

A més, s'assenyala que la falta d'alineació entre el sistema de pagament i altres polítiques de finançament del CatSalut podria portar a una sobrefinançament de certs actius dels proveïdors.

Recomanació de la sindicatura

L'informe conclou que el sistema de contraprestació no garanteix una actuació pública efectiva en termes d'eficàcia, eficiència i economia. Els auditors també ressalten que la falta de formalització de contractes i la signatura extemporània de clàusules addicionals perjudiquen la transparència i la legalitat del procés.

Com a recomanació, la Sindicatura insta que la Generalitat realitzi una avaluació d'impacte normatiu sobre els seus projectes normatius. Insta que CatSalut signi les clàusules anuals amb els centres proveïdors abans d'iniciar l'activitat. Aquesta intervenció és clau per millorar la qualitat, accessibilitat i eficiència dels serveis de salut a la regió.

➡️ Política

Més notícies: