Sindicats de Mossos esclaten contra Joan Ignasi Elena: denuncien impagaments i abandonament
Els agents adverteixen que la situació actual compromet la defensa de la seguretat pública a Catalunya
El Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) i el Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME-FEPOL) han carregat durament un comunicat contra el Departament d'Interior. El motiu, la denegació d‟assistència jurídica als agents que han estat objecte d‟agressions. Els sindicats policials denuncien impagaments i abandó per part de la Conselleria que dirigeix Joan Ignasi Elena.
"Malgrat que per la normativa actual els Mossos d'Esquadra tenim dret a la defensa jurídica i protecció de la nostra administració, avui ja són diversos els agents a qui el Govern de la Generalitat ha deixat tirats", afirma el comunicat . Puntualitza que es tracta d'agents “que a l'exercici de les seves funcions han estat víctimes de delictes de resistència i lesions”. Adverteixen que "el Govern està deixant a l'estacada els agents agredits, a algun dels quals ni tan sols s'ha comunicat per escrit la denegació de l'assistència jurídica".
Els dos sindicats asseguren haver reclamat per escrit a Interior que compleixi la llei i asseguri “la defensa de totes les persones membres del cos de Mossos d'Esquadra sense excepció”. Què pensaran els agents que han patit lesions fent la feina i que veuen com els deixen tirats, i quina opinió tindran de la seva administració, es pregunten. La queixa dels Mossos deixa una mica més en dubte la solvència de la Conselleria que dirigeix Joan Ignasi Elena.
Conflicte permanent amb Interior
Els sindicats de mossos han esclatat contra el Govern i parlen de “maltractament” per no garantir la defensa jurídica dels agents agredits. “Aquesta situació”, asseguren, “és gravíssima perquè afecta de manera flagrant el servei de seguretat pública de Catalunya”. Per això asseguren que no cessaran en la seva denúncia, i insten la Direcció General de Policia, el Departament d'Interior i el Govern de la Generalitat a “assumir les obligacions o les responsabilitats polítiques que se'n derivin”.
El descontentament dels sindicats ja ve de lluny, ja que consideren que les polítiques del Departament d'Interior debiliten el cos de Mossos d'Esquadra. Denuncien entre altres coses la pèrdua de poder adquisitiu en els darrers anys, i la manca de voluntat de la Conselleria per afrontar millores retributives. En els darrers mesos han mostrat el seu descontentament amb diverses protestes, i han mostrat la seva intenció de seguir mobilitzats fins a obtenir les seves reivindicacions.
Al novembre 400 agents es van manifestar davant del Parlament demanant més seguretat jurídica i millors condicions salarials. Els afectats acusen el Departament d'Interior d'aplicar la política de la por per tenir els alts comandaments controlats. Però adverteixen que si no hi ha un canvi urgent de les polítiques de seguretat a Catalunya, hi haurà problemes seriosos per garantir la seguretat pública.
Les crisis del conseller Elena
El conseller Joan Ignasi Elena es va enfrontar a una greu crisi a la cúpula dels Mossos l'octubre del 2022. El relleu de Josep Lluís Trapero, la tensió precedent pels anys del Procés i la guerra entre ERC i Junts, van portar el cos a una situació límit. Sobre el conseller es van abocar acusacions de voler controlar els alts comandaments i d'exercir-hi pressions polítiques.
Però la crisi a la cúpula dels Mossos i el malestar dels sindicats no és l'única crisi que ha esquitxat el conseller. Elena és al focus de les crítiques per l'augment imparable dels delictes mentre nega la inseguretat i defensa les seves polítiques bonistes. Barcelona és l'epicentre de la crisi de la seguretat, ja que la capital catalana s'ha convertit en un dels paradisos de la delinqüència a Europa.
Els mossos no demanen només més protecció i millors salaris, sinó també més eines per treballar en unes circumstàncies adverses. La inseguretat jurídica que acompanya el cos i la impunitat que ofereix als delinqüents l'actual sistema legal no fa més que augmentar els delictes i la inseguretat. Així ho demostren les dades sobre els homicidis, les violacions o la multireincidència, per exemple.
Més notícies: