Sílvia Orriols respon Puigdemont després de dir que no pactarà amb l'extrema dreta

Era qüestió de temps que Carles Puigdemont i Sílvia Orriols acabessin desafiant-se, i així ha passat, quan ni tan sols ha començat encara la campanya electoral. Els dos líders que rivalitzen pel vot independentista conservador ja han marcat territori amb acusacions creuades. Puigdemont va obrir la veda assegurant que no pactarà mai amb l'“extrema dreta” i “ultradreta”, i Sílvia Orriols no ha trigat a respondre.

La líder d'Aliança Catalana no se sent “en absolut interpel·lada quan el candidat de Junts diu que no negociarà amb l'extrema dreta”. Orriols afirma que "Aliança Catalana no és extremista" sinó que "combat l'extremisme de qui no tolera ni les lleis ni els valors occidentals". A l'arrel hi ha la impugnació que fa l'alcaldessa de Ripoll del model migratori que durant anys han fomentat els partits processistes, inclòs Junts.

A Puigdemont li han plogut les crítiques des que va afirmar, en una entrevista a TV3, que no negociarà amb l'extrema dreta. Des de l'independentisme li recorden que ha pactat amb el PSOE quan va dir que no ho faria. I des d'altres sectors li recorden que ja va flirtejar amb l'extrema dreta europea quan va quedar aïllat internacionalment, i que Junts fa poc va abraçar les tesis d'Aliança Catalana demanant l'expulsió dels estrangers multireincidents.

La lluita pel vot indepe conservador

Junts necessita marcar distàncies amb el projecte en apogeu de Sílvia Orriols, i és per això que renega dels seus vots. Els diputats d'Aliança Catalana poden ser clau per forjar una majoria independentista, però Puigdemont també sap que ERC i la CUP no s'hi prestaran mai. Per tant, Junts prioritza deixar oberta la porta d'Esquerra i els cupaires, i empitjorar la seva ofensiva contra Aliança Catalana.

En la seva intervenció, Puigdemont va apel·lar als drets humans i les forces democràtiques del món per situar indirectament Aliança Catalana fora d'ells. Tot i que intenta mantenir un perfil transversal, és evident que Junts ha fet un viratge a la dreta i es vol presentar com el partit d'ordre a Catalunya. I això passa per competir el discurs de Sílvia Orriols, arribant fins i tot a apropiar-se del marc mental.

Tot i això, n'hi ha molts que ja han pres la matrícula a Puigdemont i afirmen que “ja només els queda l'estratègia de fer por”. Mentrestant, en vigílies de l'arrencada de la campanya electoral, Aliança Catalana continua basant el discurs en la lluita contra la immigració il·legal i la defensa de la seguretat nacional catalana. Posen un èmfasi especial en el procés d'islamització de Catalunya, reiterant la incompatibilitat de l'islam amb els valors occidentals.

Aliança Catalana apel·la a l'ordre

Les enquestes tot just comencen a reflectir el “fenomen orriols”, i de moment li donen entre 0 i 3 diputats. El desembarcament dels identitaris al Parlament seria un gran pas per continuar expandint-se territorialment i fer més difusió a les seves idees. Però els d'Orriols no es conformen amb això i es pensen que poden aspirar a més, sobretot plantejant un cos a cos amb els partits processistes en declivi.

Per això l'alcaldessa de Ripoll va anunciar la candidatura apel·lant a la recuperació de l'ordre a Catalunya. Això implica que tant ERC com Junts s'han deixat arrossegar per la CUP, han abandonat l'ordre i han deixat Catalunya a la seva sort. La indignació, que ja va jugar un paper important en els darrers comicis, ara té una alternativa i és probable que aquesta vegada jugui un paper crucial.