El silenci de Podemos respecte a l'atac gihadista a Bèlgica

Res. Ni un gest, ni mitja declaració i, per descomptat, ni una d'aquelles piulades a què són tan donades a Podemos. Els recents atemptats islamistes de Bèlgica sembla que no inquieten ningú en la formació morada. Irene Montero prologa llibres, Ione Belarra està orgullosa de ser un referent per a Aljazeera i Pablo Echenique aplaudeix acudits dubtosos sobre genocidis.

Ningú en la formació que assaltaria els cels demà passat té ni un trist minut per honorar la memòria de dos pobres suecs que només volien gaudir del futbol.

I Isa Serra?

Doncs no, Isa Serra, habitual tutitera del podemisme militant, tampoc no diu res. Bé, en realitat sí que ho fa, però sobre el que, sembla, li fa més mal a ella. De què es tracta? Doncs de 500 morts “després d'un atac d'Israel a un hospital de Gaza”. El problema d'aquest atac és que, segons Israel, els responsables han estat els membres de la Yihad Islàmica Palestina, que van perdre el control d'un dels seus coets.

Al fil de tal fet, torna a reclamar el que fa dies que exigeix la seva cap: que es consideri el primer ministre d'Israel genocida. Voldrà ser també un “referent” per a Aljazeera i Fonsi Loaiza?

Pablo Echenique

De genocidis també, però aquí fent servir una vinyeta original de Diario Red –el digital de Canal Red, la tele de Pablo Iglesias-, parla aquests dies Pablo Echenique. A l'acudit, un grup d'executius encaputxats parafrasegen Roosevelt. Ho fan amb una versió lliure d'aquella frase seva referida al dictador nicaragüenc Tacho Somoza: “És un fill de puta, però és el nostre fill de puta”.

A la vinyeta, atesa la simpatia i el arrobo amb què Echenique la comparteix, semblen referir-se l'autor a Israel. Ho fa en convertir la frase original en un “són uns genocides, però són els nostres genocides”.

Vist el silenci podemita a Twitter sobre l'atemptat de Bèlgica, bé se'ls podria recordar que, l'acudit, també és plenament aplicable aplicar-se a genocides com els que ells defensen amb tant afany aquests dies. Tot i això, sembla difícil que ho entenguin. La biga a l'ull d'un mateix és sempre el que menys es veu. A Palestina, ho van explicar als que hi vivien fa uns 2000 anys.