7 eleccions en 18 anys, o com el procés ha destruït l'estabilitat a Catalunya

Per recordar la darrera legislatura completa a Catalunya cal retrotreure's fins al govern de José Montilla, entre el 2006 i el 2010. La legislatura anterior presidida per Pasqual Maragall, havia acabat de forma precipitada després de la ruptura amb ERC i l'aprovació de l'Estatut. Des del 2010 fins avui s'han succeït cinc governs sense que cap hagi esgotat els quatre anys de mandat.

Per tant, són sis eleccions anticipades en divuit anys, que reflecteixen la destrucció de l'estabilitat política a Catalunya a la calor del procés. La tensió política, la crisi nacional i la degradació institucional estan darrere de la inestabilitat en un territori que va ser durant molt de temps referent del pacte i la negociació. Les eleccions del proper 12 de març podrien culminar aquest procés si es confirma el bloqueig polític a què sembla caminar irremeiablement el país.

Del fracàs del tripartit al full de ruta d'Artur Mas

El procés de descomposició política a Catalunya va començar amb el debat al voltant del nou Estatut, que va provocar l'expulsió d'ERC del govern tripartit de Pasqual Maragall. Un cop aprovat l'Estatut, Maragall va avançar les eleccions per obrir una nova etapa d'estabilitat política i institucional. Les eleccions van donar lloc a la reedició del tripartit sota la presidència de José Montilla, en una legislatura marcada per la celebració de diverses consultes independentistes i la multitudinària manifestació “Som una nació, nosaltres decidim” que va obrir la porta al Procés.

Aquell mateix any es van celebrar eleccions de què va sortir el govern d'Artur Mas. La legislatura va estar condicionada per la crisi econòmica, la conflictivitat i la corrupció que va posar contra les cordes CiU. Artur Mas va buscar una sortida a la promesa del concert econòmic, el rebuig del qual per part del Govern de Mariano Rajoy va precipitar l'avenç electoral “perquè Catalunya exerceixi el seu dret d'autodeterminació”.

CiU va tornar a guanyar les eleccions i Artur Mas va ser investit després de signar un acord amb ERC conegut com el Pacte per la Llibertat. Els partits independentistes van aprovar el 2013 la Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya. El govern es va trencar amb la sortida dels diputats d'Unió i el president va anunciar eleccions anticipades després de constatar-se el fracàs del full de ruta cap a la independència.

Deu anys i quatre eleccions, el llegat del Procés

Les del 2015 van ser les primeres eleccions on es va presentar la coalició independentista Junts pel Sí, amb diputats de CDC i ERC. El seu candidat va ser Artur Mas, encara que va haver de fer un pas al costat perquè la CUP investís el nou govern, encapçalada per un desconegut Carles Puigdemont. El Parlament va aprovar la Declaració d'inici del procés d'independència a Catalunya, que va culminar al referèndum il·legal d'autodeterminació l'1 d'octubre del 2017.

La declaració unilateral d'independència va provocar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, la intervenció del Govern de la Generalitat i la convocatòria d'eleccions anticipades. Els catalans van tornar a votar el desembre del 2017, i encara que Ciutadans va guanyar amb més d'un milió de vots, els partits independentistes van assolir la majoria de 70 diputats i van formar govern amb la comesa de culminar el procés.

Quim Torra va ser investit president després de les investidures fallides de Carles Puigdemont i Jordi Turull per la seva situació judicial. El seu mandat va estar marcat pel distanciament entre Junts i ERC, i per la sentència del procés d'octubre del 2019 que va provocar la conflictivitat als carrers. Quim Torra va ser inhabilitat el setembre del 2020 per desobediència, i va donar per esgotada la legislatura encara que aquesta es va allargar uns mesos més a causa de la pandèmia i amb Pere Aragonès com a president en funcions.

Els catalans van tornar a votar el 14 de febrer del 2021, i encara que el PSC va guanyar les eleccions, ERC i Junts van sumar els seus diputats als de la CUP per investir president Pere Aragonès. El distanciament entre ERC i Junts per la gestió del postprocés va acabar amb Junts demanant una moció de confiança, ERC expulsant el vicepresident, i els postconvergents sortint del Govern l'octubre del 2022.

Els catalans votaran per quarta vegada en nou anys el proper 12 de març, amb el Parlament més fragmentat que mai. La ruptura dels blocs dificulta la formació duna majoria de govern i no es descarta una nova convocatòria electoral que obriria una crisi política a Catalunya. És la conseqüència de la destrucció de la política propiciada per un procés que no ha generat res més que divisió i frustració.