Els dos mesos en què el sanchisme ha ressuscitat Puigdemont

El 5 de juliol, només fa dos mesos, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va confirmar la retirada de la immunitat a Carles Puigdemont i va obrir la porta a la seva futura extradició a Espanya. Tres mesos després, el 5 de setembre, el líder processista ha presentat les exigències per a la investidura després de rebre la vicepresidenta del Govern d'Espanya en seu parlamentària europea.

És així com el sanchisme ha ressuscitat l'expresident, que ha passat de ser un pròfug acorralat per la justícia a presentar-se com un home d'estat. El mateix passa amb el processisme. En el seu moment de màxima divisió i desmobilització, Pedro Sánchez els ha donat una pilota d'oxigen inesperada.

Així va aparèixer Puigdemont en la compareixença a Brussel·les, amb el pit inflat i ínfules de líder mundial. I així es van encoratjant cada dia més les entitats processistes, que tornen a cridar a la confrontació. Tot plegat, en tan sols un parell de mesos.

Puigdemont i Junts estaven enfonsats

La sentència del TGUE del 5 de juliol del 2023 va marcar un punt d'inflexió a Waterloo. La decisió no només deixava Carles Puigdemont sense protecció sinó que, a més, clavava un cop dur a l'estratègia de l'exili. Va ser la mateixa Clara Ponsatí qui aquell mateix dia va qüestionar el pla de Puigdemont per arribar a la independència.

La situació per a Junts no era més favorable. El partit arribava a les eleccions del 23-J amb l'amenaça de l'abstencionisme resultat de la crisi de confiança de les bases independentistes amb els seus líders. A més, la formació passava per una crisi interna a causa de l'erràtica política de pactes que després del 28-M els va deixar sense poder territorial.

Els resultats electorals van confirmar la pèrdua de suports dels partits processistes, però la capritxosa aritmètica parlamentària va córrer a favor seu. Sense esperar-s'ho, Puigdemont es va trobar amb la clau de la governabilitat a Espanya. Una posició somiada per plantejar un pols nou a l'Estat.

PSOE i Sumar salven Puigdemont

El Govern de coalició va veure en els diputats de Junts una oportunitat irrenunciable per evitar un govern de PP i Vox. Sumar va ser la formació que es va llançar amb més entusiasme per la via de convèncer Puigdemont. Encarregaren immediatament a Jaume Asens la tasca de negociar amb l'entorn de l'expresident.

El PSOE va mantenir des del primer moment la discreció, tot i que Sánchez sempre s'ha mostrat confiat en l'acord. La temptació del poder ha acabat arrossegant també el PP a un acostament cap a Junts. Tot i que aquesta via sembla més que descartada.

La resurrecció definitiva de l'expresident va arribar dilluns, amb la històrica foto de Yolanda Díaz amb Carles Puigdemont. Era la primera vegada que un alt representant de l'Estat negocava amb Waterloo. Això, a la pràctica i als ulls de tot Europa, legitimava el paper d'interlocutor del líder processista fugat.

I ara què?

Tot i que Puigdemont planteja l'amnistia com una solució col·lectiva i no individual, és evident que el beneficiaria. Si li surt bé la jugada, aviat podria tornar a Catalunya però no detingut sinó com l'ídol retornat. Fins i tot podria tornar a postular-se per tornar a ocupar el tron de Palau.

A més, l'amnistia no seria el punt final, sinó l'oportunitat de posar el comptador a zero per tornar a començar. A l'horitzó continua havent-hi el referèndum d'autodeterminació. Difícil amb les majories parlamentàries actuals, però no impossible si en un futur es donen les condicions per canalitzar-lo.

El sanchisme haurà aconseguit perpetuar-se al poder a costa de ressuscitar les forces del vives del processisme quan estaven sentenciades de mort. Aquests dos mesos, Pedro Sánchez i la seva escudera Yolanda Díaz han demostrat que el poder no està renyit amb la falta d'escrúpols. I ara seran els espanyols els que pagaran els plats trencats.