El PSOE diu ara el que era evident sobre Junts

El PSOE confirma què era una obvietat: que l'independentisme només és processisme. En una entrevista al diari , Santos Cerdán desmunta l'independentisme explicant com ha estat la negociació amb Junts.

Les seves declaracions podrien subscriure-les qualsevol independentista radical . Com per exemple: 'Quan algú accepta la negociació no parla d'una via unilateral'. I això és ni més ni menys el que retreuen a ERC i Junts: vendre's.

L'acord: molt d'oripell a canvi de dues coses

En democràcies de partits, una cosa és el que comptes a l'electorat i una altra és el que cal aconseguir. El problema ve quan totes dues no coincideixen o directament s'enfronten. I l'independentisme és en essència això: un conflicte permanent entre fets i relats.

Perquè si alguna cosa ha deixat clara l'entrevista a Santos Cerdán és que l'acord d'investidura és de facto només dues coses: amnistia i investidura. I tota la resta són diferències de 'relat' sense més concreció. 'Ells expliquen el seu relat i nosaltres el nostre'.

Des de la cessió del 100% dels tributs fins al referèndum pactat. Les famoses “taules de diàleg” són un dispensador de temps. Concretament, per guanyar-ho.

La lògica que planteja l'independentisme contrari al procés és idèntica a la de Santos Cerdán. O s'insisteix a la via unilateral o s'hi renuncia. 'Quan algú acorda dialogar, negociar, renúncia a la via unilateral', ha dit Santos Cerdán, com podria haver dit Dolors Feliu.

El PSOE i Junts ja es parlaven des de feia temps

A tot això, Santos Cerdán ha donat una dada fonamental: que el PSOE i Junts tenien contactes des del març, abans de les eleccions. I no només això: l'acord, ha dit, “no ha corregut cap perill en cap moment”.

Aquests dies sentim que els processistes marquen el compàs del nou govern, però potser això no és del tot exacte. De fet, és més probable que sigui al revés: que Junts i ERC no tenen més opció que entendre's amb el PSOE.

I això no passa per avançar cap a la independència, sinó que “els independentistes se sentin identificats en una Espanya federal”. Caldrà veure quins efectes té això a la nova mutació del discurs processista.