Europa Press Santiago Abascal mira Catalunya per rellançar Vox
Vol ser el dic de contenció del PSC i el processisme per mantenir el pols al PP
Les enquestes donen un negre panorama de Vox a les eleccions gallegues, on no aconseguiria ni un sol diputat. El pessimisme s'agreuja amb la crisi oberta a les Illes Balears, on Vox s'ha partit en dos. Els problemes aguaiten el partit de Santiago Abascal just després de la recomposició del partit per rellançar el projecte.
L'adéu d'Iván Espinosa dels Monteros i la liquidació de l'ala liberal del partit amb tots els seus díscols va obrir una sagnant crisi interna. Va ser la conseqüència de la punxada electoral del 23-J, que va assenyalar clarament els límits de Vox. Atiat per les pressions internes, Abascal s'avingué a una recomposició de les estructures.
El president del partit s'ha assegurat la reelecció i ha situat Ignacio Garriga com a número dos. A més, ha integrat Javier Ortega-Smith a l'executiu, assegurant-se així l'absència d'una oposició dins del partit. Un cop centralitzat el poder, la seva prioritat és guanyar múscul per continuar disputant al PP l'hegemonia de la dreta.
Catalunya, l'inici de la remuntada
La més que probable debacle a les eleccions gallegues i el cisma obert a les Balears, de conseqüències encara incertes, frustren el pla d'Abascal per rellançar Vox. Però hi ha una cosa que convida a l'optimisme al carrer Bambú, i són les perspectives electorals a Catalunya. Abascal confia en aquest feu com l'inici de la remuntada de Vox.
Les eleccions catalanes, previstes per a finals del 2024 o principis del 2025, es presenten amb tres blocs diferenciats. D'una banda l'independentisme, de l'altra la dreta constitucionalista, i al mig el PSC i els Comuns. De fet, les enquestes donen com a clar vencedor Salvador Illa, que no obstant hauria de pactar per governar.
La política catalana ofereix a Vox un espai on consolidar-se | Europa Press
Vox a Catalunya està centrant el seu discurs a identificar el PSC de Salvador Illa com la crossa dels partits processistes. La seva altra batalla, però, és la disputa amb el PP d'Alejandro Fernández per l'hegemonia de la dreta constitucionalista. Aquesta serà una dura batalla, ja que els sondejos donen un gran creixement al PPC.
La bona notícia per a Vox és que les darreres enquestes mostren una continuïtat dels bons resultats de les darreres eleccions. Tot i no créixer tampoc s'enfonsa, i això permet mantenir les esperances. A més, la dinàmica particular de la política catalana ofereix un ampli marge per desenvolupar l'acció política del partit.
Ignacio Garriga, la nova esperança
Un exemple és la preocupació per la immigració i la inseguretat, que han esdevingut el tema estrella a Catalunya. Vox ha pogut exhibir la seva habitual duresa al Parlament, amb temes en què se sent especialment còmode. Per exemple, acusant ERC i els seus adlàters d'islamitzar Catalunya i portar inseguretat als barris.
A més, Vox a Catalunya compta amb l'empremta d'Ignacio Garriga, que en els darrers mesos ha esdevingut la gran figura ascendent del partit a nivell nacional. El seu ímpetu i la seva retòrica li permeten competir de tu a tu amb el rival a la dreta, Alejandro Fernández. Abascal confia a Garriga per mantenir el tipus en una plaça fonamental per a les seves aspiracions.
Així les coses, Vox descarta definitivament, si és que alguna vegada va estar a sobre de la taula, anar al costat del PP a les eleccions. Algunes veus de la dreta demanaven una candidatura unitària per unificar el vot davant de l'amenaça socialista-separatista. Però en plena batalla PP-Vox, aquesta opció és plenament descartada.
En el pitjor dels escenaris, Vox perdrà algun diputat a Catalunya però mantindrà prou força per continuar tenint veu pròpia en un territori clau. Des d'allà podreu efectuar el rearmament necessari per mantenir el pols a nivell nacional. Aquesta és la idea de Santiago Abascal, ara que el partit li està caient a trossos.
Més notícies: