Pedro Sánchez torna a sucumbir a les exigències d'ERC i Junts

El president Sánchez dona el verificador internacional als partits processistes. En la seva primera entrevista com a president investit, aclareix el dubte i diu que sí que sabrem el nom del verificador. Admet que és un 'mecanisme excepcional' i, per distanciar-se una mica, juga també a la manca de confiança amb ERC i Junts.

Sánchez parla de 'reincorporació' dels processistes

El verificador internacional a les negociacions era un dels fetitxes del processisme. Ara, Sánchez els ho ha donat i continua amb la seva estratègia de ficar a l'arena l'independentisme català. Perquè, més enllà de si hi ha verificadors o no, les reunions no se sap on volen arribar perquè cadascú va amb la seva pròpia postura.

A més, el president no escatima en la lubricació retòrica a l'amnistia. Com va fer el ministre Puente, Sánchez admet que l'amnistia no era als seus plans. Però ja que passava per allà, aprofita la circumstància i diu que era el pas “coherent i conseqüent amb la política de normalització a Catalunya”.

Des de la seva perspectiva, ve a dir el mateix que, fa poc, va dir l'expresident Mas: que l'amnistia ja queda feta per a qui vingui. I per fer més brases per escalfar-se, equipara la llei d'amnistia a la del matrimoni homosexual o del divorci. Finalment, els dona munició als independentistes que no renuncien a la unilateralitat dient que 'estem reincorporant al sistema polític' ERC i Junts.

Sense nom i que és 'excepcional'

Sobre la concessió del verificador al processisme - que sap que és per a la galeria -, Sánchez ja s'havia de pronunciar. Perquè el secretisme i l'opacitat sobre les reunions a Ginebra no es podia allargar gaire més. Però el que més interessa, que és el nom del verificador, encara no se sap, però ho sabrem.

Admet que això és un 'mecanisme excepcional' i ho justifica amb un paral·lelisme verbal: és excepcional perquè la situació també és excepcional. Després, materialment parlant, sobre els acords a què s'arribarà no es concreta res. Però formalment sí: defensa que 'la presència d'un tercer (...) ens pot ajudar efectivament a arribar a acords'.

Sánchez, en definitiva, ja és president gràcies als vots del procés. Els ha atorgat totes les taules de diàleg que volien i com les volien i el més probable és que siguin un caixer d'ERC i Junts durant la legislatura. Puigdemont, que ja té assumida la seva 'reincorporació', va per Europa presumint que pot obstaculitzar els pressupostos de l'Estat.

I tot això, deixant al marge que tant el PSOE com els processistes han comprat una assegurança de vida. I això no és altre que parlar constantment de la manca de confiança mútua. Això, traduït al joc curt dels partits, vol dir assegurar-se una manera de dir jo ja ho vaig dir si s'enfonsen les negociacions.