Sánchez se'ls endurà a l'hort?

El president del Govern, Pedro Sánchez, està tan amoïnat per la seva eventual investidura que se n'ha anat de vacances… al Marroc. La veritat és que Sánchez té la paella pel mànec. I ha fet oïdes sordes fins i tot a la petició de Feijóo de reunir-se. Li ha dit que sí però que després de la seva presa de possessió.

Tot plegat malgrat que Puigdemont va anunciar solemnement una setmana abans de les eleccions que no donarien suport a Sánchez en una entrevista amb Antoni Bassas, un periodista de confiança.

L'expresentador de Catalunya Ràdio li va preguntar: “Sánchez o Feijóo”. I l'expresident, des de la seva residència a Waterloo, ho deixava clar: “Sánchez no serà president amb els vots de Junts”. El diari Ara, considerat proper a Esquerra, ho va publicar a la portada.

També assegurava que no compraria al president del govern en funcions “ni un cotxe segona mà”. A més equiparava el PSOE amb el PP encara que el primer “opera amb anestèsia” i, segons la seva opinió, el segon no.

Però des de les eleccions, Junts s'ha mantingut en un discret segon pla a l’espera de l'oferta de Sánchez. La cap de llista, Míriam Nogueras, va afirmar la nit electoral que “no em tremolarà en abosolut el pols a continuar mantenint la posició” i que “no farem president Pedro Sánchez a canvi de res”.

Però és evident que les investidures no surten de franc.

En canvi, la secretària general d'Esquerra, Marta Vilalta, va fixar tres condicions en la seva compareixença el 24 de juliol: referèndum d'autodeterminació, acabar amb el dèficit fiscal i traspàs de Rodalies tot i que ja se'n va fer un el 2010.

Junts exigira, per part seva, el referèndum l'amnistia per als, en teoria, més de 4.000 encausats, una trentena alts càrrecs de la Generalitat, la qual cosa facilitaria la inclusió de Puigdemont i la resta de fugits. Tot i que una amnistia presenta problemes legals i judicials perquè ni tan sols ha estat jutjat.

En una entrevista amb Jordi Basté a RAC1 el 6 de juliol ja va afirmar que “jo no m'entregaré mai, ni que m'ofereixin passar només un mes a la presó. La via és l'amnistia, una condició necessària però no suficient”.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va comparèixer precisament dimarts i va instar Pedro Sánchez a “moure fitxa”. Aragonès va recordar l'Acord de Claredat —que li va tombar el Parlament el mes de setembre passat— i un referèndum.

Mentre que per no donar la sensació que els vots d’Esquerra surten de franc; la secretària general, Marta Rovira, va fer unes declaracions ahir a Catalunya Ràdio des de Suïssa en què va afirmar que “ningú no pot donar per descomptats els vots d'ERC”, també va instar a “moure” Pedro Sánchez cap al referèndum i a recuperar la unitat independentista amb Junts.

En el fons, el que dirimeixen ERC i Junts no és la investidura de Pedro Sánchez sinó l'hegemonia al camp nacionalista amb la vista posada a les eleccions al Parlament d'aquí a dos anys. Tot i que Esquerra està clarament a la baixa —a les municipals i les generals— i el PSC a l'alça.

A més, el referèndum d’autodeterminacó —en cas que mai s’arribés a celebrar— tampoc és una independència unilateral. I després de la consulta de l’1 tothom el va donar per bo —fins i tot el Govern— i ja només calia implementar-lo.