ERC va de farol

La patacada en les dues últimes cites electorals (van perdre 300.000 vots a les municipals i 400.000 a les generals) ha fet perdre el rumb a Esquerra Republicana de Catalunya. Els votants independentistes han castigat el partit d'Oriol Junqueras i ara no sap quin camí prendre per recuperar l'efímera hegemonia que mantenia dins del món processista.

Entra la fugida de vots, les crítiques de dins del mateix partit i que Junts ha aconseguit els mateixos escons que ells (7, quan a l'última legislatura en tenien 13 i els de Puigdemont 8), el correctiu ha estat sever. I ara, en aquest context gens favorable, han de negociar una investidura de Pedro Sánchez que, contràriament al que es podia pensar, els deixa en una situació molt complicada.

ERC va començar demanant al PSOE unes condicions assumibles, allunyant-se de referèndums i altres peticions exigents. El traspàs de Rodalies, mantenir la taula de diàleg i millorar el finançament a Catalunya era el punt de partida dels republicans. Altres veus d'Esquerra, com ara Joan Tardà, rebaixaven encara més les expectatives, demanant poder parlar en català al Congrés i el reconeixement de les seleccions esportives catalanes.

En aquest sentit, ràpidament es van veure superats per Junts, que començava la negociació amb el PSOE amb unes exigències molt més altes: referèndum i amnistia. Aquest escenari va provocar que ERC fes un cop de volant en les últimes hores. I, sense renunciar a les seves peticions inicials, Marta Rovira demanava, ara sí, que les negociacions amb els socialistes contemplessin un avenç “cap a l'autodeterminació i l'amnistia”.

Però aquest intent de marcar perfil dur no se l'acaben de creure ni ells mateixos. I és que, en la mateixa intervenció, la secretària general d'ERC reconeixia que “no investir Pedro Sánchez tindria conseqüències nefastes”. Vaja, que per molt que demanin i exigeixin, tard o d'hora acabaran acceptant el que els acabi oferint el PSOE.

I és que la realitat és la que és. Esquerra amb 7 diputats té un punt de força per negociar amb un Pedro Sánchez que necessita els seus vots, però si hi ha algú que no es pot permetre una repetició de les eleccions és precisament ERC. Els d'Oriol Junqueras estan en caiguda lliure i tornar a examinar-se davant l'electorat pot representar un altre cop dur. I de passada, veure's superats per un Junts que es manté més 'pur' davant el votant indepe.

Així, d'entrada, una repetició electoral castigaria més ERC que no pas PSOE o Junts. Aquí és on la posició d'Esquerra es torna més feble en aquesta negociació per a la investidura de Pedro Sánchez. I tothom, fins i tot ells, ho sap.