Europa Press El salari mitjà real a Espanya gairebé no ha pujat en els darrers 30 anys
Generacions senceres no s'han pogut capitalitzar mitjançant l'estalvi i la inversió: els resultats ja són aquí
Els espanyols no han vist millores reals en els seus ingressos durant les últimes tres dècades. Segons dades de l'OCDE, entre 1994 i 2024 el salari mitjà real a Espanya només ha augmentat un 2,76 %. Això evidencia tres dècades literalment perdudes en termes de poder adquisitiu.
Aquest estancament salarial s'agreuja en un context fiscal més onerós. Dades de Funcas mostren que la renda neta real de les llars està per sota de nivells pre-crisi de 2008, mentre que la càrrega fiscal, mesurada per l'índex impositiu, ha augmentat de 100 el 2008 a 114,4 el 2024. A més, l'IRPF mitjà ha pujat del 12,7 % el 2019 al 14,4 % el 2024, i les llars han suportat un sobrecost de 438 € per IVA entre 2021 i 2024.
Jon González, destacat analista econòmic, compartia una dada definitiva. I és que, encara que el salari brut mitjà ha recuperat part del poder adquisitiu des de 2018, el salari net mitjà segueix un 2,9 % per sota. Això es deu al fet que els trams de l'IRPF no s'ajusten amb l'IPC, a diferència de les pensions:
El mal econòmic d'Espanya: la productivitat
Més enllà de la pressió fiscal, el problema de fons és estructural. Organismes com Moody’s i l'OCDE coincideixen que l'insuficient creixement de la productivitat i la dependència de feines de baix valor afegit estan provocant que Espanya no convergeixi amb les economies d'Europa. L'OCDE alerta que des de mitjans dels 90 la productivitat ha crescut molt poc (0,5 % anual davant l'1,2 % de l'OCDE), erosionant seriosament el salari real.
La productivitat espanyola és molt baixa | Europa Press
En comparació, en altres països de l'OCDE els salaris reals han registrat avenços més grans. Tanmateix, a Espanya els sous han quedat pràcticament congelats. La conseqüència és que el PIB per càpita es manté en nivells equivalents a 1999. En aquest sentit, la immigració massiva no només no ajuda a estabilitzar el PIB per càpita, sinó que el dilueix encara més.
Consequències
Aquest escenari té conseqüències reals i concretes. D'entrada, dificulta l'estalvi, la formació de famílies, l'adquisició d'habitatge i agreuja les diferències entre generacions i classes socials. Això últim representa la gran font de desigualtat actual d'Espanya: l'edat.
Perquè, a tot això, cal destacar que l'Estat, com es veu amb les dades fiscals, no només no redueix la desigualtat, sinó que l'augmenta. Es tracta d'un sistema que detreu recursos i capitals dels més pobres per donar-los als més rics. D'aquesta manera, caldrà veure com queden a llarg termini totes les franges socials que d'un temps ençà no s'han pogut capitalitzar.
Més notícies: