Junts es trenca a Sabadell i aprofundeix la seva crisi en la política municipal

La continuïtat de Junts al govern municipal del PSC ha evidenciat la divisió interna de la formació a Sabadell. Una divisió que ve de lluny, però que s’intensificà amb l’arribada de Francesc Baró a la presidència de l’executiva el 2024. Des de llavors hi ha un clar enfrontament entre el sector de Baró, partidari de trencar amb els socialistes, i el grup municipal encapçalat per Lluís Matas.

Des de 2019, Matas ha mostrat una actitud propera al govern socialista de Marta Farrés. Tot i que Farrés aconseguí la majoria absoluta el 2023, els dos regidors de Junts van entrar a l’executiu. Això provocà una forta crisi interna, ja que bona part de la militància era contrària a pactar amb els socialistes.

Divisió entre l’executiva i el grup municipal

La corda s’ha anat tensant fins que l’executiva local, presidida per Baró, ha promogut una votació per sortir del govern. Els partidaris de la ruptura han guanyat amb el 80%. Ara donen un termini de tres mesos al PSC per canviar el rumb de la política municipal, o forçaran els dos regidors de la seva formació a abandonar l’executiu.

Matas, en franca minoria, acusà d’irregularitats en la votació després de cridar al boicot. Només hi van participar 45 del centenar de militants cridats a la consulta. Matas segueix defensant el balanç del seu mandat, i la necessitat de continuar al govern.

La discussió traspassa la política municipal. L’executiva trasllada l’estratègia territorial de Junts, que passa per marcar perfil propi davant el PSC, el seu gran rival a nivell autonòmic. Cal recordar que les municipals de 2027 es plantegen com l’avantsala de les catalanes de 2028, on Puigdemont competirà amb Illa.

Crisi de Junts en la política municipal

L’executiva de Junts actua com a comandament directe de Jordi Turull, cervell de l’estratègia del partit en l’àmbit local. La seva intenció és marcar perfil propi, i la presència de Junts al govern del PSC suposa un clar obstacle. Ara condicionen la seva continuïtat al fet que Junts tingui més pes institucional i a donar un tomb “catalanista” al govern municipal.

Junts es troba en plena crisi territorial per l’erràtica estratègia de la política municipal dictada des de Waterloo. La política de pactes després de les eleccions municipals de 2023 fou un autèntic desastre. La posició de màxims plantejada per Jordi Turull, tot i la pèrdua de vots i regidors, deixà els juntaires sense gairebé poder territorial.

A això cal afegir l’auge d’Aliança Catalana i l’enfonsament processista. A la cúpula de Junts creix la preocupació per les perspectives de vot a les pròximes municipals. Turull inicià a l’abril una gira per tot Catalunya per reforçar els quadres locals.

Estratègia erràtica a Ripoll i Tarragona

Però els problemes s’acumulen, des de Ripoll a Tarragona passant per Vilassar de Mar i, ara, també Sabadell. A Ripoll, en un gir d’última hora, Waterloo donà ordres expresses de no donar suport a la moció de censura contra Sílvia Orriols. Tot i que Junts estava disposat a sumar-se al cordó sanitari, Puigdemont cregué que això reforçaria Aliança Catalana en un feu clau per a la seva consolidació.

A Tarragona, la direcció ordenà també bloquejar l’entrada de Junts al govern municipal del PSC. La situació és semblant a la de Sabadell. Tot i que les darreres setmanes s’havien acostat posicions i el pacte semblava fet, finalment no es materialitzà per la por a supeditar-se als socialistes.

A Vilassar sí que funcionà el cordó sanitari, però en aquest cas contra Junts: la CUP i el PSC arribaren a un acord per fer fora l’alcaldessa juntaire davant l’enuig evident de la cúpula de Junts. Sabadell marca ara un altre distanciament amb el PSC a nivell municipal.

Mentrestant, Puigdemont segueix sense tenir candidat a l’alcaldia de Barcelona. Cada cop queda menys per a les eleccions, i Junts demostra per ara una debilitat manifesta amb crisis i divisions internes a les estructures locals.