Ruben Wagensberg i les altres set persones que s'amagarien darrere de Tsunami Democràtic

“Una organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència, dirigida per diverses persones amb rols diversos i amb altres persones al seu càrrec”. Així descriu el jutge Manuel García Castellón Tsunami Democràtic. L'organització, acusada de terrorisme, tenia com a finalitat “subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar econòmica i políticament l'Estat, i alterar greument l'ordre públic mitjançant la mobilització social massiva”.

Tsunami Democràtic torna a l'actualitat per la polèmica al voltant de les acusacions de terrorisme a dirigents i activistes del procés. Però també per la fugida a Suïssa del diputat d'ERC Ruben Wagensberg. El jutge el considera l'instigador de les protestes de 2019 contra la sentència del Procés.

En l'auto del passat 21 de novembre de 2023, García Castellón atribuïa a Wagensberg l'elecció de l'aeroport del Prat per dur a terme “una acció molt potent”. Ara anuncia que se'n va perquè té “pànic a tornar a Catalunya veient com s'està posant la situació”. La investigació assenyala altres set persones que estarien darrere de Tsunami Democràtic.

Carles Puigdemont i Marta Rovira, al capdamunt amb Wagensberg

Si Wagensberg era el cap de les accions de Tsunami Democràtic, segons la instrucció l'estat major el completaven Carles Puigdemont i Marta Rovira. De fet, aquest ha estat el principal motiu de la disputa amb el PSOE per la llei d'amnistia. Junts tem que Carles Puigdemont acabi sent acusat de terrorisme.

La instrucció apunta que Puigdemont dirigia l'entramat a l'ombra i que Rovira feia de pont amb els grups polítics. Wagensberg hauria dut a terme les tasques de comunicació i difusió de missatges. Això implicaria directament les cúpules d'ERC i Junts en la causa de Tsunami, catalogada com a terrorisme.

Entre altres coses, el jutge exposa en el seu auto que l'organització independentista Òmnium Cultural va informar directament Puigdemont del llançament de Tsunami Democràtic. Arran d'això, considera que “tant Òmnium com Puigdemont podrien haver participat en l'aparició de l'organització”. L'organització comptava, segons el magistrat, amb una segona línia i experts en seguretat.

Xavier Vendrell i Josep Lluís Alay, la segona línia

Per sota de Puigdemont, Rovira i Wagensberg hi havia la segona línia de la piràmide, amb gent de l'entorn d'ERC i de Junts. La instrucció assenyala l'exsecretari d'organització d'Esquerra, Xavier Vendrell, la funció del qual era traçar el pla estratègic i coordinar algunes de les accions. Al seu mateix rang hi hauria Josep Lluís Alay, cap de l'Oficina de Puigdemont, que hauria fet de vincle entre l'expresident i la resta de la trama.

Aquesta segona estructura estaria completada per l'empresari Oriol Soler, proper a l'entorn d'ERC i que va integrar també l'anomenat Estat Major de l'1-O. El jutge el considera el “cervell” de Tsunami Democràtic. I consten a la causa converses seves a l'aplicació de missatgeria parlant d'assumptes com el finançament.

Les altres dues persones que completarien l'organigrama de l'organització serien Marta Molina, també de l'entorn d'ERC, i Josep Campmajó, empresari proper a Puigdemont. El jutge estima que la seva funció era assegurar l'execució de les accions, i la Guàrdia Civil els atribueix coneixements en matèria de seguretat. Per sota d'aquestes vuit persones hi hauria altres implicats en l'estructura tècnica i financera de l'organització.