
El català, un altre fracàs del processisme: només un 32% el parla habitualment
Els canvis demogràfics han tingut un impacte determinant en el retrocés del català
El Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha presentat aquest dimecres l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població de 2023. Aquest estudi va començar a fer-se el 2003. Així que la nova enquesta permet observar l'evolució del català a Catalunya en els últims vint anys, des de 2003 fins a 2023.

L'enquesta revela un augment del nombre de coneixedors del català en nombres absoluts però per sota del ritme del creixement de la població. Mentre que l'ús d'altres llengües s'incrementa, els parlants del català disminueixen. Concretament del 48% el 2003 al 32% actualment.
El descens de les persones que utilitzen habitualment el català és un reflex més del fracàs de les polítiques processistes a Catalunya. En els últims 20 anys, fins i tot amb un Procés pel mig, la situació del català ha empitjorat. La pròpia enquesta reflecteix la importància fonamental dels canvis demogràfics.
Impacte demogràfic en el retrocés del català
L'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població de 2023 atorga molta rellevància al context demogràfic. En aquests vint anys Catalunya ha augmentat de 6,7 a 7,9 milions d'habitants. Això és 1,2 milions de persones més (+17,9%).
La població estrangera s'ha gairebé triplicat, amb 1.150.000 persones més. Els nascuts a Catalunya han passat del 66% al 63% del total de la població a Catalunya. Els nascuts a Espanya han passat del 24% al 14%, mentre que els nascuts a l'estranger han augmentat del 9% al 22%.
Aquests canvis demogràfics han impactat de forma determinant sobre el coneixement del català i el seu ús. Encara que el nivell de coneixement continua sent molt alt, ha baixat lleugerament. Un 93% de la població a Catalunya l'entén, un 80% el sap parlar, un 84% el sap llegir, i un 65% el sap escriure.
El nombre de llengües i de població que sap parlar fluidament altres llengües diferents del català ha augmentat de forma molt important. Des de 2018 augmenten sobretot les persones que saben parlar anglès, àrab, italià, portuguès i amazic.
El català ha guanyat 267.000 coneixedors per l'augment de la població. Però el nombre de nous coneixedors és inferior al creixement de la població.
El català ha disminuït com a llengua inicial, d'identificació o habitual, mentre que el plurilingüisme i el multilingüisme guanyen terreny. El català com a llengua habitual ha baixat del 48% al 32%.
Supervivència del català
Les conclusions generals són que el català ha guanyat nous coneixedors en termes absoluts, a causa de l'augment de la població. En aquest sentit cal assenyalar un creixement de l'interès dels estrangers en conèixer la llengua. Però el creixement de parlants és inferior al creixement poblacional (267.000 nous parlants per 398.000 persones).
Per això, malgrat créixer en nombre absolut de parlants el català es manté o disminueix percentualment. El nivell de coneixement del català continua sent inferior al del castellà. Per això hi ha una tendència a passar-se al castellà.
Finalment, l'estudi conclou que l'edat, l'origen geogràfic i l'àmbit d'ús afecten els usos lingüístics. En aquest sentit, el repte demogràfic continua sent clau per a la supervivència del català a curt i mitjà termini.
Més notícies: