Les receptes de l'esquerra disparen el preu del lloguer a Barcelona

Els experts van advertir que la regulació del mercat produiria un efecte contrari al desitjat. Els governants a Catalunya van preferir cedir a la pressió del moviment de l'habitatge i lliurar-se a l'intervencionisme. Un any després de la limitació de preus del lloguer, l'oferta s'ha desplomat i els preus s'han disparat.

Les noves dades de l'Observatori del Lloguer demostren que les receptes de l'esquerra no han funcionat. La província de Barcelona lidera la caiguda de l'oferta amb 6.924 habitatges menys al mercat. Això ha provocat una tensió sense precedents, amb una ràtio de 437 demandants per habitatge.

L'informe apunta que Catalunya va ser “pionera” en la declaració de zones tensionades en 140 municipis. Tot i que el seu objectiu era limitar els preus, Barcelona es consolida com la província amb els lloguers més cars: 1.656 euros mensuals de mitjana, un 3,6% més que abans d'aprovar el topall.

Cau l'oferta i es disparen els preus

Una de les conseqüències de la regulació ha estat la retirada de pisos en oferta per part dels fons d'inversió. Barcelona lidera aquesta caiguda, que es preveu d'un 2% el 2025 respecte a l'any anterior. La caiguda de l'oferta fa que hi hagi més persones demandants per un sol habitatge, la qual cosa dispara el preu del lloguer.

L'any d'inflexió va ser 2021, quan segons l'observatori l'oferta estava en 192.850 immobles i el preu mitjà en 1.138 euros. Quatre anys després l'oferta s'ha reduït a 88.292 immobles, i el preu s'ha disparat per sobre dels 1.600 euros.

Les polítiques de l'esquerra ja van demostrar ser un fracàs quan van governar els Comuns a Barcelona. Ada Colau va arribar a l'alcaldia el 2015 procedent del moviment de l'habitatge. Vuit anys després no només no va aconseguir acabar amb el problema, sinó que la ciutat comtal liderava l'augment del preu de l'habitatge a tot l'Estat.

Aquesta tendència s'ha mantingut, i fins i tot s'ha agreujat després del nou impuls regulador dels governs d'ERC i el PSC. Aquestes polítiques generen una inseguretat jurídica que afavoreix la retirada de l'oferta i l'augment del mercat negre. 

A més d'espantar l'oferta, els poders públics a Catalunya s'han omplert la boca amb la construcció d'habitatge oficial. Però després d'anys al poder hi ha hagut un clar dèficit en aquest apartat. Segons els darrers estudis, Catalunya necessitarà 313.000 habitatges públics en els pròxims 15 anys.