Europa Press Un regidor de Manresa escalfa el debat del control migratori amb una sola pregunta
Polítics de totes les sensibilitats insisteixen que el gran tema de la nostra època és la immigració
Es vulgui o no es vulgui, la immigració és el gran tema a Europa. Fins i tot els països més avançats han protagonitzat canvis de rumb molt destacats. Des del canceller alemany demanant deportacions massives fins a Suècia oferint 30.000 euros a cada immigrant perquè abandonin el país.
Així mateix, els partits identitaris escalen posicions i a poc a poc s'infiltren al cor de la UE, és a dir, França i Alemanya. Això explica que els governs europeus que encara no són identitaris apliquin mesures urgents per controlar la immigració. Cal recordar que fa unes quantes setmanes, des de Mauritània, Pedro Sánchez considerava indispensable les deportacions d'il·legals.
La immigració afecta les identitats europees | Europa Press
Finalment, aquesta situació explica que els sondejos demoscòpics col·loquin la immigració al capdamunt de les preocupacions ciutadanes. El CEO, per exemple, va dir que el 60% dels catalans creuen que les lleis migratòries són massa toves. Poc després, el CIS va posar la immigració com a primera preocupació dels espanyols.
Amb aquests vímets, la pregunta que ha fet Sergi Perramon (FNC), regidor a Manresa, és més pertinent que mai.
La reflexió de Perramon
En un missatge publicat a xarxes socials, Perramon comenta una notícia que explica que gairebé el 22% dels ciutadans de Manresa són estrangers. Fins al punt que, com diu el titular de la notícia, “Manresa té més immigrants i més varietat de nacionalitats que mai”.
Davant d'aquesta realitat, Perramon s'ha preguntat si potser la passió regulatòria que caracteritza Europa no es pot aplicar també a la immigració. "Tenim impostos", diu Perramon, sobre qualsevol fenomen que tingui “un impacte i una implicació socials”. I per què no ho té també la immigració?, conclou aquest regidor:
Decididament, la pregunta és pertinent en un context polític com el que ara tenim. Màxim quan els alts nivells migratoris suposen problemes de cohesió i integració socials. “Dir que això no implica una descatalanització galopant és una irresponsabilitat i un exercici de cinisme”, afegeix Perramon.
Per part seva, aquesta reflexió ha motivat els comentaris dels usuaris. Són molts els veïns de Manresa que diuen que no toleressin més aquesta situació, sobretot la que hi ha a les escoles. De moment, els darrers resultats mostren que les competències lingüístiques en català són les pitjors de la dècada.
Més notícies: