La reflexió que obre el debat sobre la candidata trans de la CUP

Es diu Ortèsia Cabrera, va com a número tres a les llistes de la CUP per Tarragona, i ja és una de les sensacions de la campanya electoral a Catalunya. Tot i que té 34 anys, no es va identificar com a dona fins fa dos anys i ara es descriu com a “trans, rural, neurodivergent, discapacitada i víctima d'abusos”. Consta registrada com a dona, però presenta una aparença varonil i denuncia que "les dones no tenim les mateixes oportunitats pel simple fet d´haver nascut en un cos equivocat".

La seva presència a les llistes de la CUP ha generat un intens debat social sobre la colonització de la ideologia trans a l'esquerra. Una crítica que ha quedat reflectida en una piulada del periodista Oriol Sabata: “En pocs anys l'esquerra ha passat de defensar els drets de la dona i la no-discrminació de gais i lesbianes a reforçar els estereotips de gènere que venia a combatre i a considerar que ser dona és un sentiment”.

Aquesta reflexió ha generat debat a les xarxes socials, on critiquen que Ortèsia es descrigui com a “vinculada a la lluita feminista”. Afirmen que és “el triomf definitiu del masclisme, robar la identitat de gènere a les dones”, i que la CUP “riu a la cara del feminisme” fent bandera del “posmopatriarcat”. No són pocs els que auguren a la formació anticapitalista una patacada històrica a les eleccions del 12 de maig.

Crítiques a la CUP per abraçar la ideologia trans

Un altre usuari de Twitter (@tilikum20) pregunta a la CUP “en quin moment havia abraçat tan acríticament la teoria neoliberal del transgenerisme”. Els acusen de “dinamitar la lluita del feminisme pensant que un vestit o un sentiment defineix les dones i explica la divisió i opressió per sexe al patriarcat”. Aquesta opinió representa un ampli corrent dins del feminisme que considera que la ideologia trans s'ha carregat la lluita feminista en considerar el gènere una realitat fluida.

Destaca el missatge de Txell Canadell, que lamenta que la CUP s'hagi convertit en “una oligarquia cada cop menys dissimulada gràcies a la gent d'Endavant i la Crida”. Segons afirma, “ells tenen clar que són una organització masculinitzada” i rebutgen qualsevol crítica que no n'abraci el corrent. Assegura haver-ho comprovat en primera persona en una de les seves assemblees, “però segueixen silenciant i disfressant el patriarcat”.

També va ser molt criticat el cartell de l'acte electoral de la CUP a les Terres de l'Ebre, amb les tres candidates Sergi Saladié, Guillem Argelich i Ortèsia Cabrera. “Aquí no hi ha cap dona, misògins”, diu un comentari, i un altre matisa que hi ha “dos candidats i una altra amb cabells al pit”. Retreuen a la CUP que hagi “esborrat” les dones, i que “la nova manera d'excloure les dones de tots els espais sigui afirmar que els homes són dones si els surt d'aquí”.

Escissió a la pròpia esquerra independentista

Les crítiques no vénen només de fora, sinó que aquest mateix tema ja va provocar una ruptura dins l'esquerra independentista. Així va néixer Horitzó Socialista, una escissió d'Arran (les joventuts del moviment) que denunciava la deriva postmoderna de l'organització en temes com el feminisme i la ideologia trans. La CUP no només no ha rectificat en aquest sentit, sinó que porta els seus postulats encara més lluny, com demostra la presentació d'aquesta candidata.

En aquest context, la CUP s'enfronta al repte de superar la situació adversa en què es troba, ja que les enquestes auguren una nova patacada. De fet, els anticapitalistes es troben en ple procés de refundació a causa dels darrers fracassos electorals. Un símptoma que alguna cosa no va bé malgrat l'afany de la formació de persistir en els seus errors ideològics i estratègics.