La reflexió viral d'Albiol sobre l''extrema dreta' que és un avís al seu partit

El passat diumenge, Xavier García Albiol, alcalde de Badalona i destacat dirigent del Partit Popular (PP), va compartir a la xarxa social X una reflexió que ha generat un ampli debat en el panorama polític espanyol. En el seu missatge, Albiol va abordar l'avenç creixent de "l'extrema dreta a Europa" i va suggerir que els partits tradicionals han de replantejar les seves estratègies per frenar aquest fenomen. És a dir, es tractava d'un missatge del qual bé es pot donar per al·ludit el seu partit i els seus respectius dirigents.

En la seva publicació, Albiol va expressar que "la preocupació per l'auge de l'extrema dreta està en augment a Europa". Segons la seva perspectiva, combatre aquest creixement no s'aconsegueix mitjançant "cordons sanitaris, insults o grans proclames". Sinó enfrontant "la realitat i sobretot donant resposta als problemes i inquietuds reals" de la societat europea. A més, va advertir que, mentre els partits "clàssics" no proporcionin respostes efectives, una part cada vegada més significativa de la població buscarà alternatives fora de l'espectre polític tradicional.

Aquest missatge és un avís, no només a les formacions rivals, sinó també al propi PP. Xavier García Albiol, conegut pel seu estil directe, ha demostrat en més d'una ocasió ser una mena de vers lliure. Amb veu pròpia, no és la primera vegada que es desmarca del relat oficial de la dreta tradicional, tant a Espanya com a Europa.

El missatge de Xavier García Albiol forma part del debat en el centredreta europeu

De fet, el debat sobre quina direcció prendre per part de la dreta tradicional a tot el continent està generant més d'un maldecap als líders polítics d'aquest espectre polític. A Alemanya, per exemple, la CDU lidera les enquestes per a les eleccions del 23 de febrer. No obstant això, la segona força serà previsiblement la nova dreta d'Alternativa per Alemanya (AfD). Per tant, els de centredreta hauran de decidir si trencar el cordó sanitari i assumir part de les reivindicacions de l'AfD, cada vegada més populars entre la població. O apuntalar l'establishment mirant cap a socialdemòcrates, liberals o fins i tot els verds.

Històricament, al Parlament Europeu la dreta clàssica ha optat per la primera opció, és a dir, la de la gran coalició amb socialdemòcrates. A Espanya, per posar un altre exemple, sembla que Alberto Núñez Feijóo vol evitar al màxim pactar amb Vox (tot i que els d'Abascal pugen cada vegada més en les enquestes).

El debat sobre quin posicionament ha de tenir la dreta tradicional respecte a la nova dreta està més viu que mai. I mentre la cúpula del PP segueix resistint-se a treballar amb Vox, cada vegada apareixen més veus populars que desacomplexadament reclamen que es tracti els d'Abascal com un actor polític més. Albiol ha estat l'últim, però no el primer. Alejandro Fernández, líder del PP català, també és dels que defensa que els cordons sanitaris no serveixen per a res. O que, en tot cas, tenen un efecte negatiu a llarg termini.