Els radicals de Junts la prenen contra Artur Mas

Va ser Artur Mas qui va començar tot això del procés el 2012, però des de llavors ha plogut molt. Massa per a l'exlíder de Convergència i Unió, que ara veu com els seus hereus posen en perill la seva ascendència. Per als independentistes radicals, Mas s'ha convertit en el principal obstacle.

L'expresident va ser dels primers en l'òrbita postconvergent a alçar la veu a favor d'una negociació flexible amb el PSOE. Va dir que Puigdemont ha de ser més exigent que intransigent. Una cosa que el separatisme més extrem veu com una invitació a claudicar.

Els adalils de l'independentisme radical han sortit en tromba contra Artur Mas per criticar l'estratègia del bloqueig polític. Un d'ells és Josep Costa, exvicepresident del Parlament. “Si Junts no recull cap vot dels que perden els altres partits és perquè la gent mai sap si faran el que diu Puigdemont o el que vol Mas”.

El nucli dur del separatisme català es confia ara a Carles Puigdemont i Laura Borràs, representants de la línia dura dins de Junts. Aquest sector minoritari però sorollós aposta per una negociació del tot o res. Fins i tot veuen la repetició d'eleccions com una oportunitat per desgastar l'Estat espanyol.

Anomenen Mas botifler

A les xarxes socials no dubten a posar en el mateix sac a Artur Mas i a ERC. Qualifiquen les seves propostes de retorn a l'autonomisme i a l'estratègia del peix al cove. Fins i tot l'anomenen botifler, un adjectiu despectiu per qualificar els traïdors a la pàtria catalana.

Per això demanen apartar l'expresident i pressionen Carles Puigdemont perquè no cedeixi davant els cants de sirena del PSOE. Per a aquests radicals, Artur Mas forma part del passat de Convergència, mentre que Puigdemont és el futur. Hi ha qui fins i tot afirma que mai va ser independentista i que el seu objectiu és destruir Junts.

Escalfen els carrers

La qüestió és que el seu discurs està calant i a la cúpula de Junts cada vegada veuen menys clar això d'investir Pedro Sánchez. Hi ha una corrent d'opinió que diu que si Junts bloqueja la investidura, en les noves eleccions atraurà el vot dels que es van abstenir el 23-J. En canvi, rebaixar les condicions i investir Sánchez seria la seva sentència definitiva.

De totes maneres, no tot es redueix a les expectatives electorals. Entitats processistes com l'ANC i Òmnium porten dies animant a tornar a prendre els carrers. Creuen que el temps dels polítics ha passat, i que la societat civil ha de recuperar el seu protagonisme amb tot el que això comporta.

De moment ja han convidat a reprendre “la confrontació i l'embat” contra l'Estat espanyol en la Diada de l'11 de setembre. I l'1 d'octubre convoquen els indepes a Urquinaona, on van tenir lloc les càrregues policials després de la sentència del procés. Tota una declaració d'intencions de cap a on avança l'independentisme desfermat.