Torna Quim Torra

L'escenari postelectoral ha ressuscitat les forces latents del processisme que estaven amagades. Com Quim Torra, president de la Generalitat entre el 2018 i el 2020, i portador de les essències més radicals de l'independentisme. Ara reapareix per posar a sobre de la taula les condicions per a la investidura de Pedro Sánchez.

Torra, que va perdre el càrrec després de ser inhabilitat per desobediència, ha trencat el silenci davant el panorama actual. L'expresident confia pactar “l'amnistia i l'autodeterminació” a canvi de la investidura. Per ell, el referèndum és un punt de partida “innegociable”.

Marta Rovira es refereix a Quim Torra...

Quim Torra ha respost així a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, després que aquesta es referís al seu mandat com a president. Rovira ha demanat una negociació conjunta d´ERC i Junts amb el PSOE. I ha recordat que ja van pactar junts dialogar amb l'Estat quan Torra era President.

Rovira afirma que també en aquella ocasió l'amnistia i el referèndum van ser el punt de partida. Ara aposta per reprendre el diàleg per avançar en aquestes demandes, però “també parlar del dia a dia que afecta la societat catalana”. Així, ha reiterat la necessitat abordar qüestions com el traspàs de Rodalies i la fi del dèficit fiscal.

...i Quim Torra respon

"Amb tots els respectes", respon Torra, "efectivament pactem l'amnistia i el dret a l'autodeterminació". Però això no és el que vau acceptar vosaltres quan vau permetre la investidura de Pedro Sánchez. Per això Laura Borràs va votar que no, tant de bo aquesta vegada es compleixi”.

La resposta de Quim Torra a les paraules de Marta Rovira revifen el foc de la guerra entre ERC i Junts. Lluny d'afavorir l'acostament de posicions, la negociació de la investidura recrueix l'enfrontament entre els principals partits processistes. Això va en contra dels interessos de Pedro Sánchez.

Més pressió sobre Waterloo

Com més es tiba la corda entre Esquerra i Junts, més es reforça la intransigència del nucli dur de Puigdemont. La reaparició de Quim Torra és un símptoma clar. Els partidaris del “referèndum o eleccions” augmenten la pressió sobre Waterloo perquè faci valer la seva posició de força davant l'Estat i marqui perfil davant d'ERC.

El processisme es troba en un procés de rearmament amb base a Waterloo. Entitats i activistes que feia temps que eren a l'ombra ara tornen a ressorgir i exigeixen a Puigdemont que sigui implacable en les seves decisions. Fins i tot amenacen amb mobilitzacions i la substitució dels líders polítics davant de qualsevol “traïció”.