El català accentua la crisi del processisme

La llengua ha estat des de sempre el vehicle cohesionador del nacionalisme català -a diferència del nacionalisme ètnic basc. Per això la llengua està sent també el catalitzador de la descomposició del processisme. El Pacte Nacional per la Llengua i l'oficialitat del català a la UE han accentuat la crisi entre partits i entitats.

El Pacte Nacional per la Llengua, compromís del PSC amb ERC per la investidura de Salvador Illa, ha enfrontat els partits processistes entre si. Esquerra ha defensat l'acord, mentre que Junts i la CUP s'hi han oposat.

També ha enfrontat les entitats afins als partits. Òmnium Cultural, entitat propera a ERC, ha subscrit l'acord. L'ANC de Lluís Llach, més propera a Puigdemont, ha rebutjat unir-s'hi i s'ha mostrat molt crítica.

Aquest dimarts es vota l'oficialitat del català a la UE, un dels compromisos del PSOE amb Junts per la investidura de Pedro Sánchez. El Gobierno es mostra optimista, però l'escepticisme continua planant entre diversos països de la unió.

En aquest cas, ERC i Junts han unit forces en aquesta batalla, que però ha causat desafecció entre els crítics. Com Josep Costa, membre del secretariat nacional de l'ANC. “No estic en contra de l'oficialitat del català a la UE”, ha dit, “estic en contra de perdre el temps tornant a intentar coses que ja van fracassar amb l'Estatut”.

El fracàs de Junts i ERC

El fracàs d'ERC i Junts amb el tema de la llengua exemplifica el fracàs general del seu projecte polític. La llengua s'ha convertit per a l'independentisme en l'últim reducte per salvar el seu projecte nacional. La incapacitat dels partits de trobar la unitat i el previsible fiasco al Parlament Europeu evidencia la seva debilitat i la utilització permanent de l'engany.

La reacció de les bases és un augment de la desafecció. Una desafecció que es va expressar primerament amb l'abstencionisme electoral i que ara es canalitza amb el suport creixent a Aliança Catalana. El resultat ha estat un imparable enfonsament dels partits processistes, incapaços de remuntar el vol.

Els últims moviments d'ERC i Junts tampoc ajuden a revertir la situació. ERC ha reforçat el seu suport al Gobierno de Pedro Sánchez mentre a Catalunya ha aprovat el suplement de crèdit per subjectar el Govern de Salvador Illa. Puigdemont, que fa mesos que amenaça amb fer caure Sánchez, ha rebaixat la tensió i sembla disposat a salvar el seu Gobierno a qualsevol preu.

Aquesta estratègia reforça la imatge d'ERC i Junts com a simple suport dels governs socialistes. Les bases creuen que els dos grans partits han sacrificat els interessos de Catalunya per protegir els seus privilegis a les institucions.

Falses expectatives i frustració

A l'espera de conèixer la decisió final del Parlament Europeu, l'oficialitat de català reflecteix el fracàs de l'estratègia processista. Junts ha fet amb aquest tema el mateix que va fer ERC amb el finançament singular.

Utilitzen una reivindicació històrica com a moneda de canvi per afermar els seus interessos polítics, sabent les dificultats per materialitzar-la. Això genera unes falses expectatives que mai es compleixen, augmentant la frustració.

Junts va vendre el pacte d'investidura amb el PSOE com un acord històric, però un any i mig després no hi ha ni amnistia ni (probablement) oficialitat del català a la UE. Però tampoc importa. Perquè l'estratègia suïcida del narcisisme inclou tirar les culpes a l'altre quan les promeses acaben naufragant.

ERC promet el finançament singular sabent que no es podrà complir, perquè si fracassa sempre podrà tirar la culpa al PSC. El mateix fa Junts, que si fracassa l'amnistia culpa els jutges i si fracassa l'oficialitat del català culparà Sánchez.