'Puigdemont a la presó'

Desenes de milers de persones han sortit als carrers de Barcelona per dir a Pedro Sánchez que no cedeixi davant dels partits processistes. La manifestació organitzada per Societat Civil Catalana ha omplert el Passeig de Gràcia en un acte amb un clar ambient familiar i del qual no se n'han reportat incidents remarcables.

Al llarg de la marxa, s'han pogut sentir molts càntics, crits i consignes. “Amnistia no”, “no en el meu nom”, “Sánchez traïdor” o “Viva España i Visca Catalunya” n'han estat algunes. També la frase "Puigdemont a la presó" s'ha escoltat repetidament durant la manifestació. Per cada vegada que sonava aquest crit, l'organització s'ha afanyat perquè no tingués continuïtat.

Societat Civil Catalana s'havia proposat que la manifestació fos tan familiar com fos possible, intentant fugir d'un discurs radical. I cada vegada que se sentia “Puigdemont a presó”, el bloc de l'organització s'afanyava a promocionar altres càntics com “en nom meu no” o “amnistia no”. També s'ha pogut veure el vicepresident de SCC, Àlex Ramos, fent un gest de calma en algunes de les ocasions que sonava el crit demanant presó per al líder de Junts.

Tot i que el processisme i el PSOE han volgut assenyalar la manifestació com un acte de “la dreta i l'extrema dreta”, Societat Civil Catalana ha lluitat –amb èxit– perquè la manifestació no pugui ser titllada de radical o extremista. I no només s'ha pogut veure en la seva reacció els càntics contra Puigdemont: l'acte polític posterior a la manifestació també ha estat testimoni d'aquelles intencions.

Als parlaments posteriors a la marxa, Àlex Ramos ha reivindicat que "persones de centre, de dretes i d'esquerres" han assistit a la protesta d'aquest migdia a Barcelona. I qui ho ha escenificat ha estat una altra de les autoritats que han agafat el micròfon a l'acte polític.

Paco Vázquez, exalcalde socialista de la Corunya i que va trencar amb el PSOE per discrepàncies, ha volgut deixar clar que “això no va de dretes o d'esquerres. Va de constitucionalistes contra rupturistes”. I també ha fet referències a Azaña i a Unamuno d'acord amb el seu discurs, desafiant que “ningú demà m'acusarà que Azaña i Unamuno eren feixistes o reaccionaris”.