Carles Puigdemont: de la unilateralitat a ser soci del PSOE

El 2023 ha estat un any molt intens políticament. Les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig i les generals del 23 de juliol (amb les aliances posteriors) han marcat l'any i, també, l'inici d'un nou cicle polític. Mentre que Pedro Sánchez ha passat de rebutjar l'amnistia a impulsar-la al Congrés, Carles Puigdemont també ha fet un gir radical en el discurs que ha defensat els últims anys.

Carles Puigdemont sempre s'ha erigit com a líder de l'independentisme unilateral. Ell i el seu partit, Junts per Catalunya, sempre recordaven la vigència del resultat del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. I també amenaçaven amb l'aixecament de la suspensió de la Declaració Unilateral d'Independència fallida del 10 d'octubre del mateix any.

Tot va canviar amb el resultat de les eleccions generals. Junts passava a tenir la clau de la governabilitat a Espanya, trobant-se així en una cruïlla. Donar els seus vots al PSOE i canviar radicalment el discurs o seguir amb l'estratègia de confrontació que havien seguit els últims anys. Van optar pel primer i van facilitar el retorn de Pedro Sánchez a la Moncloa. I ho van fer a canvi de beneficis principalment particulars i partidistes, fet que li ha costat part de la poca credibilitat que li quedava davant de l'electorat independentista.

En pocs mesos, Junts i Puigdemont han passat de dir que "no farem president Pedro Sánchez" perquè és "un mentider" a qui "no compraries ni un cotxe de segona mà" a facilitar la seva governabilitat o a agrair els esforços de Moncloa per intentar oficialitzar el català a Europa.

'Carles Puigdemont, traïdor'

En els darrers anys, Puigdemont i Junts ja havien perdut part del suport de l'independentisme. N'és una prova els resultats del 23-J: 140.000 vots menys respecte als comicis del 2019. Fer president Pedro Sánchez ha aprofundit més la divisió entre els juntaires i bona part del moviment independentista. I més, quan molts indepes encara no entenen les contrapartides obtingudes a les negociacions amb el PSOE.

Aconseguir tenir grup parlamentari propi gràcies als socialistes, que es parli català al Congrés o una amnistia que, en línies generals, beneficiarà polítics i al seu entorn, ha estat vist com l'enèsima "traïció" de Carles Puigdemont als -suposats- seus. Perquè, per a molts, negociar tot això ha representat un senyal inequívoc que no tens intenció d'independitzar-te a curt termini.

Les conseqüències del canvi de Carles Puigdemont

Junts ha decidit abraçar l'estratègia que fa quatre anys que ERC duu a terme i que tant han criticat i ridiculitzat des de la bancada juntaire. El processisme en estat pur: agitar la bandera de la independència per amenaçar i coaccionar l'Estat i aconseguir així beneficis. Encara que això els hagi costat perdre credibilitat davant de l'electorat indepe. El partit d'Oriol Junqueras va perdre 300 000 vots a les municipals i 400 000 a les generals. I Junts ja va perdre aquests 140.000 votants al juliol i caldrà veure com li afectarà a les eleccions catalanes previstes per a inicis del 2025.

De moment, les enquestes auguren una baixada de vots i escons per al partit de Carles Puigdemont. Un Carles Puigdemont que aquest any que ha decidit lligar-se al PSOE -almenys fins que no s'aprovi judicialment l'amnistia- a costa de perdre suports entre els seus. I una altra de les conseqüències d'aquesta decisió és que, per a la cita electoral del 2025, ja treuen el cap diverses alternatives independentistes. La que sembla més clara és la d'Aliança Catalana, el partit de l'alcaldessa de Ripoll Sílvia Orriols, que molts ja veuen al Parlament d'aquí a poc més d'un any.