2023, l'any de l'enfonsament del processisme

La sortida de Junts per Catalunya del Govern, el 7 d'octubre del 2022, va marcar el principi de l'enfonsament dels partits processistes. Embrancats a les seves pròpies batalles, ERC i Junts han perdut aquest 2023 bona part del suport de les seves bases. Les patacades electorals i els acords amb el PSOE marquen un abans i un després en aquest procés de declivi.

Les municipals del 28 de maig van ser la primera prova de foc per a uns partits que ja donaven símptomes d'esgotament. ERC va passar de primera a tercera força a Catalunya, i Junts va perdre gairebé tot el poder territorial. Però allò més significatiu d'aquelles eleccions va ser el naixement de l'abstencionisme indepe.

Els independentistes indignats es van mobilitzar a les xarxes socials per castigar ERC, Junts i la CUP. El resultat va ser una històrica patacada dels partits processistes a les eleccions del 23-J. En total, 700.000 vots menys que el 2019, nou escons perduts i la CUP fora del Congrés dels Diputats.

Però amb el pas dels mesos s'ha demostrat que els partits independentistes han perdut aquest 2023 més que un grapat de vots. L'auge de noves forces i nous lideratges amenaça de donar la punta als vells partits. El final podria estar més a prop del que s'esperava, a les properes eleccions catalanes.

Un abans i un després

La situació actual al Parlament és significatiu del que està passant: ERC no té prou força per sostenir un govern en minoria que fa aigües per tot arreu, però Junts tampoc té múscul per tombar-ho. Mentrestant, Salvador Illa somriu i espera pacientment el seu moment.

Les eleccions catalanes estan previstes per al febrer del 2025, però sembla que Pere Aragonès les podria avançar a la tardor del 2024. ERC i Junts segueixen rivalitzant per hegemonitzar el moviment independentista. Però la realitat és que aquestes eleccions podrien marcar un abans i un després al panorama polític català.

Primer, perquè segons les enquestes seria la primera vegada que els independentistes no sumen i això obligaria a formar un govern alternatiu com a PSC-ERC-Comuns. Segon, perquè podria representar el trencament definitiu de l'independentisme, amb l'ascens de noves propostes. Una és Aliança Catalana, una altra l'ANC i la llista cívica.

Dues grans amenaces

A la seva manera, Aliança Catalana i l'ANC encarnen significativament la crisi del processisme. El partit de Sílvia Orriols ha aconseguit trencar el tabú de la immigració i atraure al seu terreny Junts per Catalunya. Amb el projecte antiprocessista i identitari, posen en un mateix nivell la independència amb la supervivència nacional.

Això de l'ANC també és significatiu perquè suposa la ruptura del bloc processista. L'entitat presidida per Dolors Feliu havia passat a ser al costat del Consell de la República una pota més de l'entramat de Junts en la lluita contra ERC. Però el pacte de Junts amb el PSOE ho ha canviat tot.

L'amenaça de la llista cívica indica que les bases ja posen al mateix sac Junts i ERC com a “traïdors” i “botiflers”. Si Aliança Catalana i la llista cívica es presenten a les properes eleccions al Parlament, ERC, Junts i la CUP podrien rebre el toc definitiu. En aquest context, els acords amb el PSOE semblen ser només una desesperada fugida cap endavant.

La fugida cap endavant

Els resultats del 23-J van posar en mans d'ERC i Junts un caramel enverinat: d'una banda tenir el govern espanyol a les mans, de l'altra, la responsabilitat de no decebre les bases. Finalment, republicans i postconvergents han escollit la pragmàtica davant de l'èpica.

Això és més significatiu en el cas de Junts, que fins ara advocava per la confrontació. El càlcul de Puigdemont és simple, l'acord d'investidura us permet sobreviure uns mesos més. Prou perquè s'aprovi la llei d'amnistia i Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya.

El mateix passa amb ERC, encara que la rehabilitació d'Oriol Junqueras, més que un avantatge, obre una nova guerra amb Pere Aragonès. La pregunta és si la rehabilitació de Junqueras i el retorn de Puigdemont serà suficient per esborrar de cop l'animadversió que susciten. De moment, aquest 2023 quedarà com l'any de l'enfonsament del processisme.