Puigdemont torna a tirar de victimisme i s'emporta un sonor zasca

La polèmica al voltant de l''Operació Catalunya', una suposada trama policial organitzada pel Govern d'Espanya per acabar amb el Procés, li ve a Carles Puigdemont com a anell al dit. Amb la seva popularitat per terra, l'escàndol li permet tirar de victimisme i mantenir-se a la superfície. Encara que ja ni els seus s'ho empassen.

El Món a RAC1 treia aquest matí que “la policia patriòtica va utilitzar un veí de Jordi Sánchez per espiar-lo quan era president de l'ANC”. A Puigdemont li ha faltat temps per tuitejar. “A poc a poc van quedant tots desemmascarats, mètodes propis de la Stasi i les dictadures”, ha escrit.

Però Puigdemont fa temps que ha perdut l'aura d'intocable, i els independentistes ja li responen sense objeccions. “És lleig”, li diuen, “però el que realment fa mal als vostres votants és que no féssiu res ni penséssiu fer-ho. Es va prendre més seriosament el Procés el CNI que vosaltres”.

Els comentaris no tenen desperdici

La majoria van en aquesta línia, posant en evidència la negligència dels líders processistes aquells anys. “Cada vegada resulta més evident que els únics que no es van prendre seriosament la possibilitat d'independitzar-nos vau ser tots vosaltres, els nostres suposats líders. Quina llàstima i quina gran ocasió perduda”, diu un altre comentari.

A Puigdemont els independentistes li diuen que “deixi ja de plorar, sempre queixes i més queixes, i quan havíeu de fer alguna cosa us va entrar la por”. Li diuen que “fins i tot vosaltres quedeu desemmascarats”. També li recorden l'actual pacte amb el PSOE, i una amnistia que veuen com “una rendició”.

Hi ha qui també recorda Jordi Sánchez, que després de la presidència de l'ANC es va convertir en diputat de Junts al Parlament i a les Corts, i en secretari general del partit. "No calia espiar-lo", diuen amb mala llet, "ell mateix es va encarregar d'anar-ho frenant tot posant pals a les rodes". El CNI aquí es va equivocar, asseguren, “perquè s'anul·lava ell solet”.

Puigdemont ja no és el líder

Dels comentaris se'n desprèn que hi ha una part molt important de l'independentisme que ja no veu Carles Puigdemont com a líder. No comparteixen la seva estratègia, però tampoc la seva manera de fer. Prefereixen lideratges menys llacrimosos i victimistes, i més decidits a l'hora de fer passos cap a la independència.

Molts no li perdonen que suspengués la declaració d'independència el 2017, i que ara pacti amb el PSOE renunciant a la via unilateral. Puigdemont intenta demostrar contínuament que continua sent un independentista irreductible. Però cada cop ho té més difícil per defensar els seus posicionaments i decisions.

Veient que ja és impossible revertir el procés de desafecció, ha iniciat un gir ideològic al seu partit per tornar a la vella Convergència. Es tracta d'ocupar un nou espai que li permeti fer política a Madrid i virar a la dreta sense contradiccions. Mentrestant, l'independentisme orfe de pare ara busca un nou líder.