Puigdemont torna a fer-se la víctima i rep un sonor clatellot

La polèmica al voltant de la ‘Operació Catalunya’, una suposada trama policial organitzada pel Govern d'Espanya per acabar amb el Procés, li ve a Carles Puigdemont com anell al dit. Amb la seva popularitat pels terres, l'escàndol li permet tirar de victimisme i mantenir-se a flotació. Encara que ja ni els seus empassen amb això.

El Món a RAC1 destapava aquest matí que “la policia patriòtica va utilitzar un veí de Jordi Sànchez per espiar-lo quan era president de l'ANC”. A Puigdemont li ha faltat temps per tuitejar. “A poc a poc van quedant tots desemmascarats, mètodes propis de la Stasi i les dictadures”, va escriure.

Però Puigdemont fa temps que ha perdut l'aura d'intocable, i els independentistes ja li responen sense embuts. “És lleig”, li diuen, “però el que realment fa mal als vostres votants és que no féssiu res ni penséssiu fer-ho. Es va prendre més seriosament el Procés el CNI que vosaltres”.

Els comentaris no tenen pèrdua

La majoria van en aquesta línia, posant en evidència la negligència dels líders processistes aquells anys. “Cada cop resulta més evident que els únics que no es van prendre seriosament la possibilitat d'independitzar-nos van ser tots vostès, els nostres suposats líders. Quina llàstima i quina gran ocasió perduda”, resa un altre comentari.

A Puigdemont els independentistes li diuen que “deixi ja de plorar, sempre queixes i més queixes, i quan havíeu de fer alguna cosa us va entrar la por”. Li diuen que “fins i tot vosaltres quedeu desemmascarats”. També li recorden l'actual pacte amb el PSOE, i una amnistia que veuen com “una rendició”.

Hi ha qui també es recorda de Jordi Sànchez, que després de la presidència de l'ANC es va convertir en diputat de Junts al Parlament i a les Corts, i en secretari general del partit. “No calia espiar-lo”, diuen amb mala llet, “ell mateix es va encarregar d'anar frenant tot posant pals a les rodes”. El CNI aquí es va equivocar, asseguren, “perquè s'anul·lava ell solet”.

Puigdemont ja no és el líder

Dels comentaris es desprèn que hi ha una part molt important de l'independentisme que ja no veu Carles Puigdemont com el seu líder. No comparteixen la seva estratègia, però tampoc la seva manera de fer. Prefereixen lideratges menys lacrimògens i victimistes, i més decidits a l'hora de fer passos cap a la independència.

Molts no li perdonen que suspengués la declaració d'independència el 2017, i que ara pacti amb el PSOE renunciant a la via unilateral. Puigdemont intenta demostrar contínuament que continua sent un independentista irreductible. Però cada cop ho té més difícil per defensar els seus posicionaments i decisions.

Veient que ja és impossible revertir el procés de desafecció, ha iniciat un gir ideològic en el seu partit per tornar a la vella Convergència. Es tracta d'ocupar un nou espai que li permeti fer política a Madrid i virar a la dreta sense contradiccions. Mentrestant, l'independentisme orfe de pare busca ara un nou líder.