Carles Puigdemont torna a sortir guanyant arran del darrer acord

Junts per Catalunya porta des del principi de la legislatura amb l'amenaça de fer saltar el Govern de Pedro Sánchez si no compleixen els acords. Però als primers compassos s'està veient clarament per què no ho faran. Carles Puigdemont té el PSOE subjectat i ara està aconseguit tot el que ha demanat.

L'embolic de les esmenes de la llei d'amnistia ha estat molt significatiu sobre la naturalesa de les relacions entre el PSOE i Junts. Els de Puigdemont van tornar a gesticular despenjant-se de les esmenes pactades pels socis de govern. Però van acabar votant junts les mateixes esmenes uns dies després.

El motiu és que el PSOE va accedir a la petició dels independentistes d'incloure a l'amnistia els casos de terrorisme amb sentència ferma. Junts s'assegura així el blindatge de Carles Puigdemont. I és que, malgrat repetir per activa i per passiva que això no va de solucions personals, per a Junts l'important és l'amnistia de Puigdemont.

Una relació de submissió

Tant al PSOE com a Junts tenen clar que l'aprovació i l'aplicació de la llei d'amnistia serà el moment clau de la seva relació de conveniència. Fins aleshores, Junts aprofita la seva posició de força per amenaçar i aconseguir tot el que es proposa. Tot i que en el fons la seva sort depèn de l'estabilitat i la continuïtat del Govern.

Puigdemont continua llançant els seus atacs a Espanya des de les xarxes socials amb total impunitat. El PSOE ho tolera per dues raons. En primer lloc, perquè necessita Junts per governar, òbviament, però també perquè necessita mantenir el partit a la superfície i entén la necessitat de Puigdemont de convèncer els seus.

S‟estableix així una lògica perversa que trenca la igualtat de condicions entre els dos elements de l‟equació. El que hi ha en realitat és una relació de submissió del Govern a Junts, que permet a Puigdemont sortir-se sempre amb la seva. La sensació és que això, al final, durarà el que convingui a Junts per Catalunya.

El futur de Puigdemont

A Ferraz són optimistes i creuen que no hi ha motius per pensar que, un cop aconseguida l'amnistia, Puigdemont farà saltar el Govern pels aires. El futur depèn en bona mesura de la continuïtat d'un govern condescendent amb els seus desitjos. Al fons de la qüestió hi ha el futur polític de Puigdemont.

El pla de l'expresident és beneficiar-se de l'amnistia i encapçalar les llistes de Junts a les eleccions europees. Fins i tot es podria plantejar optar a la presidència de la Generalitat, encara que per a aquesta missió l'elegit sembla ser Jordi Turull. En tot cas, les eleccions catalanes podrien marcar un punt d'inflexió nou.

Si el PSC opta per un tripartit amb ERC i Comuns, les relacions entre el PSOE i Junts podrien entrar en una nova fase de tensió. Puigdemont es podria plantejar fins i tot executar l'amenaça de votar en una moció de censura amb el PP. Però no cal descartar la via sociovergent, que uniria definitivament les destinacions de Sánchez i Puigdemont.