Pla mitjà de Carles Puigdemont somrient i mostrant una samarreta del Girona FC amb el nom de Puigdemont i el dorsal número 1
POLÍTICA

Carles Puigdemont la lia a les xarxes socials després de felicitar el Girona FC

L'expresident Puigdemont celebra a X la històrica victòria del seu equip davant del Barça i la política no ha trigat a aparèixer

La xarxa social X representa la crítica portada a l'extrem més picallós i gairebé sempre anecdòtic. Per l'abast que té, dir ni tan sols alguna cosa a X ja és una garantia de crítiques. Això és el que, com a tants altres, li ha passat a una figura que ja venia polèmica d'abans: Puigdemont.

'Marc mental autonomista'

El Girona FC triomfa al futbol espanyol. Ahir mateix, per exemple, van guanyar el totèmic Barça a casa seva amb un 4-2. El lideratge a LaLiga, doncs, no és un fet puntual i, a aquest ritme, podríem veure el Girona guanyant la copa.

Cosa que, sens dubte, és del gust de l'expresident Puigdemont, natural de Girona i seguidor de l'equip. Ahir, va mostrar la seva alegria a X per la victòria al Barcelona i va felicitar el seu equip pel lideratge en solitari. I com que a tot se li treu punta, molts usuaris han aprofitat per treure-li el tema polític:

Les crítiques, per la línia previsible: que l'expresident té un marc mental autonomista. També han aparegut les crítiques que diuen que aquesta mena de coses són 'fum' que despisten respecte a l'objectiu real. Com la policia i Nova York, l'independentisme virtual no dorm mai.

Captura de tres tuits responent a Carles Puigdemont felicitant el Girona FC

L'altre clàssic: futbol i propaganda

Els equips d'una eventual Catalunya independent jugarien a Espanya?. Aquesta era la pregunta que se solia fer al debat sobre la independència i per a la qual, en realitat, segueix sense haver-hi resposta. I qualsevol que tingui present la política sabrà que el futbol és una eina de propaganda privilegiada dins de l'anomenat soft power .

Països com la Xina o l'Aràbia Saudita inverteixen enormes quantitats de diners per rentar la seva imatge i, de passada, mostrar la relativitat de les conviccions. L'esport –ja sigui futbol, golf o tir al blanc– determina molt la imatge d'un país a l'estranger. Juntament amb el cinema i el turisme, potser és el que més.

Ara com ara, Catalunya no té aquest problema. Però sí el de no saber si, amb les seves alegries i plors, els seguidors i els expresidents futbolers s'allunyen de la independència.