L'intent a la desesperada del Consell de la República de Puigdemont per ressorgir

Després d'avalar la investidura de Sánchez, el Consell de la República crida ara la “confrontació” i la “via unilateral”. O això és el que ha dit el portaveu de l'entitat, Toni Castellà. Mancant continuïtat en l'ordre pràctic, aquestes declaracions semblen destinades a salvaguardar l'aparença d'independentisme de Junts.

La impredictible lògica del Consell

El Consell de la República va ser una mena de govern paral·lel i espiritual fet a imatge i semblança de l'expresident Puigdemont. Fins que la fortuna li va posar a la mà una de les claus de la investidura, aquesta institució amplificava la política del “no” de Junts. No a pactar amb els partits espanyols, no a facilitar la governabilitat d'Espanya.

Era una caixa forta de les essències que servia per atiar ERC i la seva política d'entendre's amb l'esquerra espanyola. Però un cop Puigdemont va haver de canviar de discurs, també va haver de canviar la funció del Consell. Més concretament, li va haver de no fer cas: una auto-aplicació de la política del no.

Puigdemont va sotmetre a votació de les bases els acords amb Sánchez i amb un 4% de participació el 74,1% va votar contra els pactes. Però el resultat era massa inconvenient per fer-ho vinculant. El “govern” del Consell va avalar els acords i Puigdemont es va donar llum verda a si mateix.

Una trucada (altra) a la unitat independentista

Això va ser rebut amb crítiques per part de l'independentisme unilateral. Tot i que ara, amb els acords ja en marxa i amb Sánchez a Moncloa, el Consell afirma la unilateralitat. A l'homenatge d'ahir a Macià, el portaveu de l'entitat va dir que l'única via és la confrontació i la unilateralitat.

En virtut dels fets, aquestes declaracions es poden entendre com això, com a declaracions. Més concretament, en clau electoral: fer passar la maniobra de Puigdemont com a estratègia que reforça l'independentisme. En aquest sentit, el portaveu va parlar que ara hi ha “escletxes d'oportunitat” per avançar.

Deixant de banda el benefici del dubte, la nova posició del Consell sembla una altra manifestació de l'actitud processista. És a dir, unilateralitat i pactes, confrontació i diàleg i que l'objectiu independentista continua intacte. Finalment, el Consell ha cridat a “refer la unitat” en una cimera independentista el pròxim gener. Llevat que tinguin un interès comú, hi caben sospites sobre la possibilitat de la unitat entre ERC i Junts amb unes autonòmiques a la vista.