PSOE i Junts ja incompleixen el seu pacte

Després de gairebé 3 mesos de negociacions, la proposició de llei d'amnistia es registrarà aquest dilluns al Congrés dels Diputats. La llei comptarà amb la signatura dels 7 grups polítics que donen suport la investidura de Pedro Sánchez.

Aquests són el PSOE, Sumar, Esquerra, Junts, Bildu, el PNB i el BNG. A excepció de Coalició Canària, la qual donarà el sí a la investidura de Pedro Sánchez, però no està a favor de la llei d'amnistia.

Tot i això, el PSOE i Junts ja estarien incomplint el seu pacte. Ja que la llei d'amnistia deixaria finalment fora determinats casos que, segons l'acord signat per Pedro Sánchez i Carles Puigdemont, sí que podrien haver tingut cabuda com a presumptes casos 'lawfare'.

Què inclou?

El text inclou els fets des de l'1 de gener de 2012 fins aquest dilluns 13 de novembre, amb tots els actes previs i posteriors a les consultes independentistes de 2014 i 2017. D'aquesta manera, no perdonaria fets posteriors a la data d'avui.

La llei descriu els actes que quedaran exempts de responsabilitat penal, administrativa o comptable, i els circumscriu a totes aquelles comeses en el marc de les “consultes” celebrades a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i l'1 octubre de 2017.

"No només abasta l'organització i la celebració de la consulta i el referèndum, sinó també altres possibles delictes. Els actes preparatoris, accions de protesta que van permetre la celebració o mostrar oposició al processament o condemna dels seus responsables", assegura.

La llei s'ha d'aplicar en cada cas concret en un termini màxim de dos mesos, sens perjudici de recursos posteriors, que no en suspendrien l'aplicació. Les resolucions que apliquin l'amnistia a cada fet concret es podran recórrer.

Laura Borràs i Jordi Pujol podrien quedar fora

Segons hem pogut saber, la llei d'amnistia, a les seves 23 pàgines, no esmenta el terme 'lawfare' o instrumentalització de la justícia. Tot i això, però, el text diu que queden amnistiats "els actes comesos per reivindicar, promoure o procurar la independència de Catalunya".

Segons la interpretació del dit article, sí que entraria el cas, per exemple, de Miquel Buch. Qui va ser condemnat a quatre anys i mig de presó i 20 d'inhabilitació per contractar un mosso d'Esquadra perquè fes escorta de Carles Puigdemont a Bèlgica. O, també, el cas de Gonzalo Boye Alay.

En canvi, el cas de Laura Borràs, que va ser condemnada el març passat a gairebé 5 anys de presó i 13 anys d'inhabilitació, podria quedar fora del paraigua de l'amnistia. Laura Borràs va ser condemnada per adjudicar contractes a dit a la Institució de les Lletres Catalanes entre el 2013 i el 2018.

Un altre dels damnificats podria ser Jordi Pujol i altres membres de la família. I és que l'expresident de la Generalitat de Catalunya, la seva dona Marta Ferrusola i alguns dels seus fills, estan sent investigats per tràfic d'influències, delicte fiscal, blanqueig de capitals, prevaricació i malversació.