Agricultors catalans inicien les protestes contra el Govern, el Gobierno i el Marroc

Amb una mica de retard respecte a Europa, el camp català i espanyol també es posa en vaga. Emulen els seus companys europeus i convoquen vagues i protestes per als propers dies. Les reivindicacions són les mateixes: la legislació europea i l'abandó legislatiu nacional.

Mateixa lògica, diferents països

Ve de llarg: els francesos atacant els camions espanyols que entren al seu país. Una manera de protestar pel que entenen que és competència deslleial. Aquests dies, les imatges de pagesos francesos vandalitzant camions espanyols han estat constants. Es queixen que la regulació francesa i europea faci que el seu país hagi d'importar aliments.

Del mateix es queixen els agricultors espanyols i catalans, però pel que fa al Marroc. Posen el crit al cel pel fet que la regulació mediambiental porti que sigui tan car produir al seu propi territori. Cosa que es tradueix en un augment dels preus dels aliments i en la seva importació.

Per tot això, els principals grups de pagesos catalans i espanyols anuncien protestes imminents. Una cosa que calia esperar segons els seus socis europeus. A França, les protestes escalen al següent nivell i literalment estan col·lapsant París.

L'efecte polític

La raó de fons, diem, és la regulació en matèria mediambiental. Limitació de fitosanitaris, benestar animal, límit de granges, etc. Entre altres factors, això ha produït l'espectacular augment dels costos dels aliments.

Com sol passar, un fenomen d'aquesta envergadura en té altres derivades. La primera - i de la que porten advertint molt de temps els agricultors - és que serem dependents de tercers països. La segona és política: tant la dreta com l'esquerra identitàries han capitalitzat aquest enorme malestar.

A França, per exemple, aquestes protestes resten molta popularitat a Macron, de la qual cosa se'n beneficien Mélenchon i Le Pen. A Alemanya, l'altre epicentre de les protestes, el canceller Olaf Scholz està seriosament qüestionat i les protestes el superen. Per part nostra, a Espanya i Catalunya encara cal veure qui serà el primer a capitalitzar aquest descontentament.