El distanciament entre Junqueras i Rovira fa candidat a Pere Aragonès

El 10 de gener era dimecres i feiner, però Pere Aragonès se'l va agafar de festa. Se'n va anar a Ginebra, a Suïssa, per reunir-se amb Marta Rovira i tancar la seva proclamació com a candidat d'ERC a la Generalitat una altra vegada. No era la primera reunió amb Rovira al país transalpí: un mes abans van posar les bases perquè Aragonès fos proclamat número u i no Oriol Junqueras. Aquests moviments delaten dues qüestions clau: Marta Rovira segueix manant molt a Esquerra i el seu distanciament amb Junqueras és una realitat.

Aquest ha estat el principal error que molts han comès quan analitzaven internament Esquerra Republicana de Catalunya. Es donava per fet que el sector més jove del partit estava amb Pere Aragonès i Oriol Junqueras tenia la vella guàrdia controlada, inclosa Marta Rovira, amb qui tenia una relació excel·lent. La realitat és que el president d'Esquerra s'ha anat distanciant de tot el món i les connexions dins del partit són limitades.

Què ha passat entre Marta Rovira i Oriol Junqueras? Aquesta és la pregunta del milió. Fonts del partit al Parlament assenyalen que es tractaria més d'una qüestió humana que no pas política. Junqueras ha perdut el respecte de molts dirigents d'Esquerra més per les formes que no pas pel full de ruta republicà. Si s'hi fixen, Pere Aragonès manté el discurs que va marcar el president, distanciat de la unilateralitat i més ancorat a l'esquerra i la governabilitat.

El problema, doncs, entre la Marta Rovira i l'Oriol Junqueras no seria polític. De moment no hi ha voluntat de virar el discurs d'Esquerra. Una altra cosa serà si el partit s'enfonsa a les eleccions catalanes, però això serà un nou capítol d'aquesta sèrie. De moment, no es qüestiona el Junqueras polític, s'aïlla l'Oriol pel que passa portes endins.

A més, els mals resultats d'ERC a les municipals i les generals no assenyalen Aragonès, sinó que han situat a la diana dels militants de base el president del partit. D'una banda, perquè al primer se'l veu com algú "nou". De l'altra perquè és Junqueras qui tria Gabriel Rufián com a cap de cartell i qui decideix pactar amb el PSC en tres de les quatre diputacions. D'aquest cicle electoral, Aragonès va sortir indemne -més enllà de mantenir un baixíssim perfil polític-, mentre que la figura de Junqueras va quedar molt qüestionada pel militant de carrer.

Marta Rovira, clau en l'elecció de Pere Aragonès

La secretària general d'Esquerra mana i molt. Al partit valoren la seva opinió i en el debat entre Junqueras i Aragonès, aquesta va ser clau. Alguns mitjans venen la tria del president de la Generalitat com a lògica i natural. Defensen que no hi va haver debat o que va ser molt escàs. Res més lluny de la realitat: Oriol Junqueras es va deixar estimar i va mesurar les forces internes. Fins que Marta Rovira va deixar clar que el candidat havia de ser Pere Aragonès i que calia fer-ho públic com més aviat millor.

A partir d'aquí, Junqueras assumeix que no serà candidat, encara que l'amnistia ho permeti i intenta reforçar el seu paper en el partit. Fitxa Oriol Duran, el secretari de mitjans de la Generalitat, per a la formació i pacta que el seu espai polític no sigui qüestionat. Junqueras, a més, es guarda la carta del 2029 i d'erigir-se en "el salvador" d'Esquerra si Aragonès fracassa a les eleccions al Parlament.

En aquest sentit, cal entendre també l'ascens de Sergi Sabrià, alineat amb les tesis d'Aragonès i Marta Rovira. El president de la Generalitat té el vistiplau de Suïssa i de qui controla el partit i comença el 2024 on volia. I és en gran part gràcies a l'enorme distància entre Oriol Junqueras i Marta Rovira.