Quan Puigdemont no feia escarafalls a l''extrema dreta'

En plena voràgine per la reobertura del cas Volhov, Carles Puigdemont s'ha vist al focus de la polèmica per les connexions amb l'extrema dreta. Aquest dilluns la televisió alemanya va emetre en prime time un reportatge d'investigació sobre les connexions de l'expresident amb Rússia. A la peça es parla també dels enllaços amb els ultres alemanys i italians.

La investigació parla de “connexions amb persones de nacionalitat russa, alemanya i italiana, càrrecs diplomàtics, serveis secrets i partits de dreta extrema”. L'ombra de l'extrema dreta ja va sobrevolar l'espai independentista durant el procés. El mateix Puigdemont va mantenir contactes amb alguns dels seus líders.

Aquesta vinculació xoca amb el suposat esperit progressista que s'arrogava el moviment independentista, i especialment Junts i Carles Puigdemont. Aquest sempre ha mantingut una retòrica europeista, de defensa de la democràcia i els drets humans. Però hi va haver un temps en què no feia fàstics a la “ultradreta”.

Puigdemont i les extremes dretes alemanya i italiana

El març del 2018, Bernd Lucke, cofundador del partit ultra alemany Alternative für Deutschland, va visitar Puigdemont a la presó després de ser detingut. L'expresident no només va acceptar veure'l, sinó que a més va sentir el seu suggeriment per sortir com més aviat al carrer. Per la seva banda, el líder alemany s'hi va solidaritzar i va carregar contra les autoritats alemanyes i europees per la seva detenció.

Més recentment, l'octubre del 2021, l'expresident es va reunir a Brussel·les amb Roberto Ciambetti. A més de president del Consell Regional de Venècia, és membre de la Lliga Nord, el partit d'extrema dreta que dirigeix Matteo Salvini. La Lega Nord sempre va tenir una gran admiració cap al separatisme català.

El mateix Salvini va posar amb una estelada i una samarreta amb l'estelada i la ikurriña, i amb el missatge 'Catalunya i Euskal Herria Independencia'. El seu partit defensa també la independència del nord d'Itàlia, que veuen com el motor econòmic del país frenat pels territoris del sud. Un calc del discurs històric del nacionalisme català.

Suport de la ultradreta belga

El partit de Matteo Salvini formava part aleshores del Moviment per una Europa de les Nacions i la Llibertat. S'hi enquadraven partits d'ultradreta i secessionistes com el belga Vlaams Belang. Curiosament, aquest partit de dreta i obertament racista també recolzava la causa de l'expresident.

A les darreres eleccions al parlament europeu, el grup de partits ultres va passar a anomenar-se Identitat i Democràcia. Aquest és el nom amb què concorreran a les eleccions de 2024 partits com el mateix Salvini, Le Pen o Geert Wilders. Les expectatives d'èxit han generat una onada de pànic a l'esquerra europea.

El mateix Carles Puigdemont s'ha servit d'una retòrica bonista, anomenant feixistes a Vox, partit germà a Espanya d'Alternative für Deutschland. O sumant-se al cordó sanitari contra Sílvia Orriols a Ripoll. Convé recordar que el líder processista no sempre va tenir les mateixes objeccions en flirtejar amb la ultradreta.