El PSOE i Junts treuen pit després de l'amnistia, però obliden una cosa més important

Satisfacció i alegria al Frankenstein 2.0 després de l'acord aconseguit pel PSOE i Junts per Catalunya per aprovar la llei d'amnistia. Un acord signat també per ERC que, com a bona crossa socialista, ha pintat més aviat poc en tot això però també volia sortir a la foto.

La mà dreta de Pedro Sánchez, Félix Bolaños, es felicitava a primera hora pel pacte arribat amb els partits processistes. Augurava la fi del procés i assegurava que la llei d'amnistia que s'aprovarà els propers dies al Congrés "beneficia a Catalunya, el conjunt d'Espanya, la convivència i la reconciliació".

També a Junts han celebrat l'acord. Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, afirmava que “la batalla a Europa està guanyada”. Míriam Nogueras ha estat una altra de les que s'ha pronunciat, felicitant-se per haver aconseguit que el PSOE inclogués les seves exigències.

La satisfacció a les dues parts és lògica. Per una banda, Pedro Sánchez aconsegueix enfortir la legislatura en ple cas Koldo. Una trama de presumpta corrupció que està posant contra les cordes el PSOE quan tot just portem uns mesos de legislatura. Dosi d'oxigen per a Moncloa, una altra cosa és el preu que puguin acabar pagant a mitjà-llarg termini.

Més o menys el mateix per a Junts. Sobre el paper, Carles Puigdemont es podria acollir a aquesta amnistia. Diferent és que finalment pugui ser així, ja que ara seran els jutges i els tribunals espanyols i europeus els que hauran de fer efectiu i validar aquest benefici a l'expresident.

Per tant, el PSOE celebra la fi del procés, tot i que diverses veus autoritzades de Junts ja han deixat clar que el pas següent és l'autodeterminació. Així que, de fi del procés, sembla que poc. Sobretot, perquè els juntaires viuen d'ell. I ara vindrà la negociació pels pressupostos amb uns socialistes en una posició de feblesa evident.

De cara a l'estabilitat parlamentària, és clar que aconsegueixen calmar una mica les aigües en un moment en què cada dia està sortint informació comprometedora. Per tant, tot i amarrar el suport de Junts, l'estabilitat real l'acabarà marcant l'abast que pugui tenir el cas Koldo.

I Junts, que segueix apuntalant el PSOE en ple cas Koldo (i sense pronunciar-se gaire sobre aquesta qüestió), també obliden que la partida només ha fet que començar. Els jutges ja han demostrat la seva capacitat de continuar fent la seva feina malgrat les ingerències polítiques. I després ha de venir el filtre del Constitucional i Europa. Tot plegat fa que l'amnistia no només tingui un final incert, sinó que a més pot ser que no tingui un final immediat i tot s'allargui prou com perquè Puigdemont encara no pugui anar fent les maletes per tornar.

El que és clar és que PSOE i Junts han decidit unir-se per afrontar junts aquesta tempesta que ningú no pot augurar com s'acabarà.