Els processistes no cedeixen a la guerra contra els jutges

L'ofensiva judicial s'ha convertit en la principal eina dels partits processistes en la lluita contra l'Estat espanyol. Els casos de lawfare han esdevingut punta de llança de les negociacions amb el PSOE. I els independentistes continuen obsessionats amb el cas Pegasus d'espionatge.

Segons informa El Mundo , el Parlament va amenaçar el jutge del Tribunal Suprem de prendre mesures si no revelava informació sobre el cas Pegasus. La judicatura està en peu de guerra perquè l'acord d'investidura dóna ales als independentistes per seguir amb la persecució als jutges. És a dir, per recargolar l'Estat de Dret.

L'ofensiva judicial serveix els líders processistes per salvar la pell en plena crisi dels partits. De fet, no van tenir cap objecció a mantenir-se com a acusació particular contra els activistes independentistes. Això demostra que el que busquen amb el lawfare i l'amnistia són solucions personals.

Solucions personals

ERC cerca la rehabilitació d'Oriol Junqueras per recuperar el lideratge exercit durant el Procés. Junts somia el retorn de Puigdemont, i de passada vol netejar l'expedient de figures com Laura Borràs. Els interessos personals es disfressen amb la retòrica de l'amnistia com a porta del referèndum d'autodeterminació.

A més, darrere de l'estratègia judicial hi ha una estimada voluntat de desgastar l'Estat de dret i les institucions de l'Estat. No és nou, ja que l'estratègia de l'exili de Carles Puigdemont s'ha basat tots aquests anys en la batalla judicial permanent. Ara, la trinxera es trasllada de Brussel·les a Madrid.

Els partits processistes han posat l'accent de les negociacions per la investidura en els casos de lawfare. És una manera que l'Estat espanyol reconegui que va actuar de manera poc democràtica amb la persecució judicial als independentistes. Persecució de la qual també van participar els mateixos líders processistes.

Pedro Sánchez, còmplice necessari

Sense anar més lluny, l'any passat la CUP va exigir a ERC i Junts retirar el Govern de la causa contra els activistes. L'executiu independentista va prometre retirar-se com a acusació particular en cas que no hi hagués lesions als Mossos. Però després van dir que “hi havia voluntat política” però “processalment era impossible”.

L'esclat de l'escàndol d'espionatge Pegasus, el 2022, va obrir una veda per als líders processistes. Des de llavors han utilitzat aquest cas per assenyalar el Govern espanyol i la pròpia judicatura. Fins al punt que el Parlament va arribar a amenaçar el jutge Pablo Lucas que cometia un delicte si no revelava les dades del cas.

L'altra cara de la moneda és Pedro Sánchez, a qui els jutges acusen de servir de crossa de l'independentisme en el seu intent de debilitar l'Estat de dret. El president ha arribat a admetre que, efectivament, a Espanya s'han fet servir els jutges per a interessos de partit. El PSOE va acceptar reconèixer el lawfare a canvi d'incloure'l a la llei d'amnistia.